L'estat de la nació

Resulta para­do­xal, això que els espa­nyols ano­me­nen de forma alti­so­nant el debate del estado de la nación. Suposo que a Cata­lu­nya del debat de política gene­ral se n'hau­ria de dir debat de l'estat de la nació sense estat, però seria cacofònic. Per­do­nin la iro­nia, però la set vega­des indis­so­lu­ble nació espa­nyola pateix una crisi bru­tal i l'única pro­posta que ahir es va posar damunt la taula al Congrés per part del pre­si­dent Zapa­tero és fer retocs legals sobre les qüesti­ons for­mals de la reta­llada esta­tutària. Estem davant una qüestió de fons i no de forma i el que cal és que deba­tin sobre el penós estat de l'Estat espa­nyol (més caco­fo­nia redun­dant), i de la seva pobra qua­li­tat democràtica. Perquè si no, l'opció dels cata­lans serà cada cop més acon­se­guir que al Par­la­ment es pugui fer un debat sobre el nou estat per a la nació cata­lana.