Catalunya i la biomassa

Les exten­ses i des­cui­da­des zones fores­tals de la Cata­lu­nya cen­tral són cícli­ca­ment notícia com a con­seqüència tant de devas­ta­ci­ons per grans incen­dis que les asso­len, com pels nocius efec­tes que les neva­des o les ven­ta­des tenen sobre aques­tes mas­ses fores­tals.

La pro­li­fe­ració del pi blanc, l'escàs apro­fi­ta­ment de la seva fusta i la falta de gestió del ter­ri­tori són en gran mesura els cul­pa­bles de tots aquests estralls que des­gra­ci­a­da­ment cos­ten vides huma­nes, des­tru­ei­xen pai­sat­ges i tenen un cost econòmic ele­vat.

L'apro­fi­ta­ment de part del recurs fores­tal autòcton com a font energètica en el propi ter­ri­tori per­me­tria dis­mi­nuir enor­me­ment el risc d'incendi, dis­mi­nuir la dependència de fonts energètiques fòssils alhora que llui­tar con­tra el canvi climàtic fomen­tant la cohesió ter­ri­to­rial i cre­ant ocu­pació. La bio­massa no pot per més temps seguir sent un recurs energètic des­de­nyat i en bé de tots ha de recu­pe­rar l'impor­tant paper que va tenir en el pas­sat.