Langdon- Davies

Aquest mes fa exac­ta­ment cent anys que John Lang­don-Davies va arri­bar a Ripoll per fer la pri­mera de les seves cícli­ques esta­des a Cata­lu­nya durant bona part del segle XX. Va fer-ho “per esca­par de la civi­lit­zació de les màqui­nes” de la Pri­mera Guerra Mun­dial, que va viure com a objec­tor de consciència. Va con­nec­tar, a través de Ramon Casa­nova, de la Farga de Camp­devànol, amb joves escrip­tors (Manent, Ven­tura Gasol, López-Picó, Garcés) pro­pers a l’eclosió d’Acció Cata­lana, que el van intro­duir a la rea­li­tat cul­tu­ral i naci­o­nal del país. Peri­o­dista de raça, divul­ga­dor científic i home d’acció, va cobrir les grans con­vul­si­ons de Cata­lu­nya per a la premsa britànica. Va escriure repor­tat­ges sobre el cop de Primo de Rivera i, amb l’expo­sició inter­na­ci­o­nal del 29, va publi­car el pri­mer gran lli­bre d’un anglès sobre Cata­lu­nya (Mites i feli­ci­tat dels cata­lans, en tra­ducció del seu fill, Andrew). Durant la guerra no va parar: mítings als EUA, colònies per a nens orfes, un pla de padri­natge pel qual deu famo­sos escrip­tors angle­sos feien arri­bar paquets de men­jar a deu escrip­tors cata­lans, i va publi­car el gran best-seller sobre la Guerra Civil, Dar­rere les bar­ri­ca­des, una llarga entre­vista a Com­panys i un lli­bre impor­tant sobre la gestió dels atacs aeris a Cata­lu­nya. Els anys cin­quanta, vivint a Sant Feliu de Guíxols, va publi­car encara una mena de Guia de Cata­lu­nya, Gat­he­rings from Cata­lo­nia, a l’estil del seu veí de Llo­friu, Josep Pla. Autor prolífic, sovint visi­o­nari (es va inven­tar el “turisme rural” a la costa cata­lana), inno­va­dor en l’ense­nya­ment de la història, va morir el 1971, amb Franco encara viu. Tot i que té una bio­gra­fia en català, no sé si el país té gaire pre­sent la seva fecunda, fas­ci­nant, tra­jectòria anglo­ca­ta­lana. De l’estada a Ripoll de fa cent anys, n’ha que­dat un deliciós poe­mari, Home a la mun­ta­nya, en tra­ducció esplèndida de Josep M. Jaumà.