La plaça Espanya, sense pressa

El cas de la plaça Espa­nya de Girona, un espai molt cèntric ocu­pat per una zona zero dei­xada per una estació d’auto­bu­sos que ja fa qua­tre anys que va tan­car, és el per­fecte exem­ple de la poca pressa de les admi­nis­tra­ci­ons. Les unes i les altres. Feia temps que se sabia quan obri­ria la nova estació al parc Cen­tral, però l’Ajun­ta­ment no va tenir un pri­mer esbós del pro­jecte per a la plaça Espa­nya fins a set mesos després. Es va tri­gar un any més a aca­bar-lo i enviar-lo a Adif, con­fi­ant que ho paga­ria. Poc després van començar les nego­ci­a­ci­ons, però més de dos anys després –amb una pandèmia pel mig, és cert– som gai­rebé en el punt de par­tida. Hi ha el mateix gran escull, el tema patri­mo­nial, un afer molt com­plex i que segur que no es resoldrà en una sola reunió. Cal arre­man­gar-se.