Persones

Es nota que la pandèmia (per sort i per les vacu­nes) va de baixa perquè hi ha dues qüesti­ons que han tor­nat amb força a ocu­par l’atenció infor­ma­tiva: el con­flicte isra­e­li­a­no­pa­lestí i la crisi migratòria. I en totes dues, com sem­pre, els que hi sur­ten per­dent, els que en reben les pit­jors con­seqüències, són les per­so­nes. Què n’ha que­dat d’aquell espe­rit que durant la crisi del coro­na­vi­rus feia dir a tot­hom i arreu: “Pri­mer, les per­so­nes!” La huma­ni­tat, la soli­da­ri­tat, la coo­pe­ració, la gene­ro­si­tat, l’entesa... tot això s’ha obli­dat de pressa. On queda aque­lla volun­tat, tan­tes vega­des expres­sada, que, un cop superada la pandèmia, la soci­e­tat, tot­hom, hau­ria/hauríem de man­te­nir aquest com­promís? Des­ter­rar egois­mes i patri­o­tis­mes i altres ismes estèrils. Notem que ja som a la recta final d’aquesta penosa cursa con­tra un mal que ha afec­tat a tot i a tot­hom i ja cons­ta­tem que de res ha ser­vit. Efec­ti­va­ment, tot torna a ser com abans. Aque­lla nor­ma­li­tat que ens pensàvem que no podríem recu­pe­rar ja la tor­nem a tenir aquí. Nor­ma­li­tat més crua, fins i tot. És aquesta. És això que vivim. I la política ha tor­nat a pre­sen­tar les seves pit­jors cre­den­ci­als: sacri­fi­car les per­so­nes pels seus objec­tius. O pels seus interes­sos. Perquè els objec­tius, para­do­xal­ment, hau­rien de ser­vir per millo­rar, no per com­pli­car la vida de les per­so­nes. I, tan­ma­teix, no es noten millo­res. I això ser­veix tant per la crisi migratòria amb el Mar­roc com per l’espi­ral de violència entre Israel i Pales­tina, pels aco­mi­a­da­ments impro­ce­dents, que es mul­ti­pli­quen... La població civil for­mada per homes, dones i nens és la que ho pateix. Davant d’aquesta penosa nor­ma­li­tat, em retruny dins del cap la tor­nada d’una cançó que va escriure en Lluí Gavaldà. “Hi ha una llei no escrita que per sem­pre es com­plirà/ tant se val d’on ets si el que ets és pobre; / n’hi ha que som turis­tes i altres només immi­grants. / Un món, dues clas­ses de per­so­nes.”