Govern pràctic

La for­mació de govern aquest dime­cres és una bona notícia per sor­tir de la paràlisis política. A par­tir de demà i amb retard hi haurà un govern de coa­lició d’ERC i JxC mal­grat les des­con­fi­an­ces que des de fa anys arros­se­guen els dos socis. Sense Elsa Artadi i Josep Rius queda clar que Puig­de­mont no vol inter­ve­nir en el nou govern. L’expre­si­dent con­ti­nuarà tre­ba­llant des del seu escó del Par­la­ment Euro­peu per defen­sar Cata­lu­nya a Europa. Pere Ara­gonés podrà gover­nar sense estar tute­lat des de Water­loo.

Després de l’actual crisi pandèmica i la crisi política pro­vo­cada per la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra i la con­vo­catòria automàtica d’elec­ci­ons els cata­lans ens merei­xem dis­po­sar d’un grup de per­so­nes com­pe­tents que sàpiguen dis­se­nyar plans i resol­dre pro­ble­mes de manera eficaç i bé. Això és el que espe­rem que passi a par­tir de demà tot i els con­di­ci­o­na­ments dels res­pec­tius par­tits i les pari­tats. Mal­grat tot això, el govern sem­bla tecnòcrata. En poden ésser un exem­ple la con­se­lle­ria de Salut, amb Argi­mon, i la d’Eco­no­mia, amb Giró, i fins i tot la vice­pre­sidència de Laura Vilagrà, per­sona que s’ha carac­te­rit­zat per dons orga­nit­za­tius, i Vic­to­ria Alsina, amb his­to­rial inter­na­ci­o­nal per exer­cir de con­se­llera d’Exte­ri­ors. Un govern que no acon­se­guirà grans rep­tes, ni serà dels millors. Tot i que sem­bla que serà pràctic.

Amb un govern d’aques­tes carac­terísti­ques es pot com­plir el vell somni que el govern governi, exe­cuti el dia a dia encara que tin­gui sig­nes de ges­to­ria i resol­gui els mal­de­caps públics dels ciu­ta­dans. Si és així, el govern ha de fer la seva feina i el Par­la­ment ha d’ésser la seu de la dis­cussió política, el lloc on hi hagi el debat per­ma­nent per apro­var o des­a­pro­var qual­se­vol qüestió, sigui d’iden­ti­tat o social. Un Par­la­ment per dis­cu­tir el pre­sent i el futur i un govern gover­nant.