Llengua i nació

Què és més iden­ti­tari per a Cata­lu­nya que la llen­gua cata­lana? Mara­gall afirmà: “Per a mi, la nació és la llen­gua.” I la història, pot­ser, també. La història i la llen­gua són les dues bases segu­res d’una nació. Llen­gua i història, dues colum­nes del nos­tre ésser únic, etern. Tinc, i he tin­gut sem­pre, un afany imperiós de domi­nar cada cop més la nos­tra llen­gua: el català. Miro i admiro el mar del Port de la Selva a Llançà, les mun­ta­nyes de Sant Pere de Roda, el cel de l’Empordà. Aquí hi ha les meves, i pot­ser les vos­tres, arrels.

Si una cosa hau­ria de ser­var ben viva Cata­lu­nya és la llen­gua cata­lana. No només com a senyal iden­ti­tari, també com a sen­ti­ment de per­ti­nença que oneja damunt de tots nosal­tres. Jaume Vicens Vives, a Notícia de Cata­lu­nya, deia: “A la mun­ta­nya s’ha creat el nervi de la men­ta­li­tat cata­lana. Fins al segle XIII la mun­ta­nya guardà les reser­ves huma­nes i espi­ri­tu­als del país, els cre­a­dors de la nos­tra per­so­na­li­tat històrica foren homes mun­ta­nyencs”... Els nos­tres orígens, doncs, són al Piri­neu, encara que hàgim vis­cut anys i panys vora la costa del Medi­ter­rani.

“Ara és l’hora de dir, / ara és l’hora de recor­dar / que el poble per­sis­teix / en tots nosal­tres, / en cada un de nosal­tres, / i que tot allò que hem fet / i tot allò que hem desit­jat / és l’essència mateixa / del poble indes­truc­ti­ble.” Mots de la Medi­tació última de Miquel Martí i Pol. Per­sis­tim, doncs. Sense el català, què seria de Cata­lu­nya i dels cata­lans?

De Joan Mara­gall: “Recordo una nit, a l’altra banda del Piri­neu, en aque­res mon­tan­hes que tan hau­tes sount, que sortí de la fosca una nena que cap­tava amb veu de fada. Vaig dema­nar-li que em digués quel­com en la seva llen­gua pròpia, ella signà el cel estre­llat i feu només així: Lis este­les”… Llen­gua i nació. Hi ha res més sagrat que el nos­tre idi­oma? Hi ha res més iden­ti­tari per a una nació que la seva llen­gua? Cre­iem amb fer­mesa que Cata­lu­nya és una nació. El dic­ci­o­nari ens diu que nació és: “Un con­junt de per­so­nes que tenen una comu­ni­tat d’història, de cos­tums, d’ins­ti­tu­ci­ons, d’estruc­tura econòmica, de cul­tura, també de llen­gua”. Així és i serà: llen­gua i nació…