Torna la inflació

La dita diu que la inflació és un ani­mal sal­vatge: un cop es deixa anar és difícil recu­pe­rar-ne el con­trol.

Enca­de­nem diver­sos mesos en què els preus indus­tri­als han pujat de manera sig­ni­fi­ca­tiva. Es parla molt dels semi­con­duc­tors, però també han pujat el coure (un 92% l’últim any), l’alu­mini (60%), el ferro (122%) o el petroli (96%) i, per extensió, els plàstics. El cost de moure con­te­ni­dors també s’ha doblat.

Com que fa anys que estem en calma, aquests incre­ments estan tri­gant a pujar per la cadena de sub­mi­nis­tra­ment. Ningú vol ser el pri­mer a donar una mala notícia al cli­ent. Ara bé, un cop hi ha algú que fa el pas, l’onada és impa­ra­ble. A la Xina, un cop va pas­sar el seu any nou i van veure que allò no era un movi­ment a curt ter­mini, van començar a apu­jar preus.

Els fabri­cants occi­den­tals han estat fins ara més pre­o­cu­pats per no que­dar-se sense sub­mi­nis­tra­ment que per les puja­des de preu. Ara veuen que tot això s’ha de reper­cu­tir al cli­ent, ja que no es recu­pe­rarà. A l’abril la inflació ja va sor­pren­dre i al maig s’estima que pugui vol­tar el 2%.

No sem­bla que hi hagi perill de des­con­trol, que tro­ba­ria els bancs cen­trals amb poc marge de mani­o­bra. Sí que podem tor­nar a infla­ci­ons per sota del 5% amb un tipus d’interès baix.

Quins poden ser els efec­tes prin­ci­pals? La inflació començarà a reduir len­ta­ment el deute mas­siu de les eco­no­mies occi­den­tals repar­tint-lo entre els con­su­mi­dors. Són males notícies per a qui estal­via en comp­tes o renda fixa, però bones per a qui inver­teix, té deute, actius immo­bi­li­a­ris o per a les empre­ses que bai­xa­ran els cos­tos labo­rals reals. En aquest esce­nari tor­na­ran a ser interes­sants els nego­cis amb ele­vats graus d’inte­gració i que ope­ren en seg­ments on els incre­ments de capa­ci­tat no són imme­di­ats. Cal revi­sar el que fem amb els diners sota aques­tes expec­ta­ti­ves.