Tot fent inversions industrials

Fa setmanes que el món empresarial català segueix els tractes entre Celsa i Criteria, el braç inversor de la Caixa. Des de l’abril Criteria ha anunciat l’operació com a feta, l’ha desmentida després i ha acabat canviant de conseller delegat. Celsa és una de les grans empreses industrials catalanes que arrossega problemes des del 2007. Competeix en un sector cíclic com l’acer i no va poder digerir compres molt agressives fetes amb deute just al punt àlgid del cicle. Va impagar els bancs i se la van acabar quedar fons voltor.

A l’altra banda, Criteria té ara diners pel bon moment del cicle bancari. El gruix de l’excedent l’ha col·locat a les empreses del BOE madrileny (Telefónica, ACS) en sectors regulats i madurs. Amb una part menor ha fet compres com Puig o Europastry.

Celsa seria una operació certament estranya. Els socis són els fons voltor, no dona dividend estable ni té vendes recurrents i té una complexitat operativa que tira enrere la cúpula de la Fundació, escarmentada a Abertis i Caprabo. A més, posar diners en un impagat previ és anatema per a qualsevol banquer.

Per totes aquestes raons, l’operació és a la corda fluixa. Per Criteria pot ser una oportunitat de replantejar les seves inversions i passar d’inversor financer passiu a inversor d’acompanyament al creixement. Quantes empreses catalanes de dimensió mitjana tenen un projecte atractiu? Quina experiència pot aportar Criteria com a inversor estable? Abans tenia un equip intern que ajudava en governança, tecnologia, operacions o internacionalització.

En base a això podria estructurar una proposta de valor diferencial amb una fracció dels diners que van al BOE, potser amb menor liquiditat però segur que amb millors resultats econòmics i sobretot socials.