L’espiral mortal dels oceans

Des de fa algun temps m’he ado­nat que cada dia hi ha una cele­bració de dies inter­na­ci­o­nals que, almenys la gran majo­ria, no sabem d’on sur­ten ni a què es deuen. El cas és que cada dia hi ha fes­te­jos –a part dels tra­di­ci­o­nals dia del pare, dia de la mare, dia dels ena­mo­rats...– d’aspec­tes d’allò més curi­o­sos, i que sorprèn el fet que es tin­gui un dia dedi­cat a això. Avui és el Dia Mun­dial dels Oce­ans. Però si no es posa remei a la degra­dació que patei­xen, si no fre­nem el canvi climàtic, la pesca indus­trial, la mine­ria sub­ma­rina, les pros­pec­ci­ons petrolíferes, la con­ta­mi­nació o els plàstics que han dei­xat en estat crític la segona font d’oxi­gen del pla­neta, el 8 de juny dei­xa­rem de cele­brar el dia dels oce­ans per com­me­mo­rar el que van ser.