Tribuna
El 13 de juny mexicà
Avui 13 de juny fa 200 anys que a Mèxic es va declarar per primer cop consumada la separació d’Espanya. Com que l’acte no va esdevenir a la ciutat de Mèxic, al govern central no li fa gaire gràcia que es doni a aquesta data tota la importància que té, en comptes del 27 de setembre, dia en què l’exèrcit independentista va entrar finalment a la ciutat de Mèxic després que ja tot s’havia resolt.
El cas és que a Tlaquepaque, a una horeta a peu de Guadalajara, a l’una de la tarda d’un dia com avui del 1821, se signà la primera acta en la qual autoritats locals legalment constituïdes reconegueren la independència del país. Van ser l’Ajuntament de Guadalajara i diversos delegats i prohoms locals membres de la joveníssima Diputació provincial, encapçalats pel mateix intendent. Només el comandant militar no va voler ser-hi i va fugir sense dir res a ningú. Li va sortir bé la jugada, ja que a Espanya després el van fer ministre de la Guerra... Cal tenir present que la duresa d’aquest home durant els nou anys que va restar a Guadalajara fou la principal raó que l’autonomisme, que hi era majoritari, es convertís en un independentisme radical.
D’altra banda, si Ferran VII no hagués abolit la Constitució de Cadis tan punt va tornar del seu empresonament a França, l’any 1814, amb la Diputació constitucional la gent de Guadalajara n’hauria tingut prou... de moment. Però la intransigència endèmica dels espanyols, una vegada més, els va costar molt cara. Als catalans els sona conegut aquest fet, no és veritat? És el cas que quan el coronel Rafael Riego va “convèncer” Ferran de jurar la Constitució, l’any 1820, ja era massa tard i havia corregut massa sang. Cal tenir present que s’havia repetit de moltes maneres, ad nauseam, la frase de que els súbdits de sa majestat l’únic que podien fer era “callar i obeir”... Per això, quan es presentà a Tlaquepaque un modest contingent, que només amb bona voluntat podia ser definit com a “exèrcit”, perquè Guadalajara s’adherís a la causa independentista, es va trobar que, abans d’entrar a la ciutat, ja l’esperaven amb tot preparat per declarar la independència.
El ressò d’aquest fet es va estendre arreu i aconseguí molts seguidors. A més de generalitzar la idea que la llibertat era possible, molts voluntaris se sumaren a “l’exèrcit” aquell que, força enfortit, retornà al centre del país i, finalment, entrà a la ciutat de Mèxic juntament amb el que venia del sud. Malauradament, el triomf total que esdevingué el mes de setembre resultà de la conjunció de dos bàndols antagònics de sentiments i d’interessos: els que volien aprofitar per fer una transformació social i els que temien els canvis i volien que tot quedés com sempre. Si aquests darrers s’haguessin esperat un parell d’anys s’haurien sortit amb la seva, perquè Ferran desconegué per segona vegada la Constitució i a Espanya tot tornà a ser com abans. Però aleshores Mèxic ja era independent.
Aquesta pugna va ser la norma de la societat mexicana almenys fins a començaments del segle XX, encara que cal reconèixer que, en termes generals, els liberals anaren guanyant terreny de vegades a grans passes, però enfrontant també alguns revessos. Els “conservadors” fins i tot plantejaren diversos cops la idea de tornar a sotmetre’s a Espanya..., però convençuts que aquesta ja no tenia prou energia, l’any 1864 aconseguiren instaurar una monarquia amb el suport dels francesos i encapçalada per un emperador austríac. Però a la fi van rebre de valent. L’emperador Maximilià va cometre l’error de declarar fora de la llei i condemnar a mort el president republicà, Benito Juárez, i aquest va correspondre, de manera que a la fi foren sa majestat i un parell d’incondicionals mexicans els qui foren passats per les armes.
La diada clau per començar les celebracions mexicanes hauria de ser sempre la d’avui. L’actual govern ha decidit donar-li més importància. A més, encara que no agradi a alguns, en el gran acte d’avui a Tlaquepaque, l’orador principal farà una referència a l’heroica lluita de Catalunya, com a colònia que encara és, per aconseguir el seu alliberament. El govern espanyol no hi ha estat pas convidat.
A tots els pobles que volen ser lliures
