Opinió

A la tres

Un estat revengista

“Passen els anys i Espanya segueix com sempre. Ara no executa dissidents, però els continua arruïnant la vida

“Hi ha un temps per al càstig i un altre per a la concòrdia”, va dir Pedro Sánchez ara fa alguns dies, com si fos el papa de Roma o el líder messiànic d’una secta, o, encara pit­jor, el dic­ta­dor que diu quan s’han de cas­ti­gar i quan s’han de per­do­nar aquells que gosen qüesti­o­nar les seves direc­trius o les de l’estat que pre­si­deix.

Moral catòlica medi­e­val per a una ope­ració de ren­tada de cara vers Europa i l’aigua que ja ha començat a bai­xar d’uns tri­bu­nals i d’unes instàncies que, sor­to­sa­ment, tenen la inde­pendència que tant els manca aquí a jut­ges i fis­cals. L’aigua que baixa i la que bai­xarà d’Estras­burg, de Luxem­burg i de Brus­sel·les i que dei­xarà en evidència que el “càstig” a aquells que van gosar des­a­fiar l’Estat durant el referèndum de l’1-O ha estat total­ment fora de lloc i digne, ell sí, de puni­ment.

Espa­nya, però, con­ti­nua movent-se com cinc-cents anys enrere, quan el duc d’Alba arra­sava les ciu­tats de Flan­des que gosa­ven des­a­fiar-lo, n’exe­cu­tava els seus caps i els con­fis­cava els béns en nom del rei. O com en fa tres-cents i les tro­pes borbòniques cre­ma­ven Xàtiva i cas­ti­ga­ven amb igual duresa la ciu­tat per haver donat suport a l’arxi­duc Car­les. O com en fa vui­tanta i la dic­ta­dura de Franco con­fis­cava els béns d’aquells demòcra­tes que havia afu­se­llat o dels qui s’havien exi­liat. Si ens hi fixem bé, només ha can­viat que ara els “cul­pa­bles” no són cre­mats a la foguera, morts a la forca o afu­se­llats, tot i que, sen­tint algu­nes veus de la dreta, sem­bla­ria que de ganes de pas­sar els inde­pen­den­tis­tes a fusell no els en fal­ten.

No els maten, però els con­dem­nen a penes de presó indig­nes –als diri­gents i als qui els fan cos­tat al car­rer pro­tes­tant– i, per si no n’hi haguera prou, un tri­bu­nal tar­do­fran­quista i nepo­tista els passa comp­tes i els arruïna la vida i la de les seves famílies. Com van fer amb Gui­llem d’Orange a Flan­des, amb el gene­ral valencià Joan Bap­tista Bas­set a Bar­ce­lona i amb Emili Dar­der, alcalde repu­blicà de Palma.

Pas­sen els anys i Espa­nya con­ti­nua sent l’estat reven­gista de sem­pre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia