Cotxe elèctric ‘Made in Spain’?

La set­mana pas­sada el govern espa­nyol va apro­var la inversió d’uns 4.300 mili­ons d’euros del fons euro­peu Next Gene­ra­tion a la indústria de l’automòbil. La injecció es farà durant els pro­pers dos anys i ha de ser­vir, segons ha expli­cat la minis­tra d’indústria Reyes Maroto, per a la recon­versió del sec­tor de l’automòbil i la tran­sició dels cot­xes de com­bustió als cot­xes elèctrics. A més, es per­se­gueix la pro­ducció ínte­gra del vehi­cle elèctric a Espa­nya. Això sig­ni­fica que tota la cadena de valor, o en gran part, hau­ria de ser ‘Made in Spain’, la qual cosa pas­sa­ria per la pro­ducció de bate­ries, l’obtenció de tots els com­po­nents així com l’aco­bla­ment fins a l’obtenció dels vehi­cles aca­bats.

La tran­sició cap als cot­xes elèctrics és ine­vi­ta­ble. La reducció d’emis­si­ons a què es van com­pro­me­tre els països sig­nants dels Acords de París obliga a una trans­for­mació pro­funda dels pro­ces­sos de pro­ducció i de con­sum, en els quals la mobi­li­tat elèctrica jugarà un paper des­ta­cat. Òbvi­a­ment, l’èxit de la tran­sició es pro­duirà si, jun­ta­ment a la injecció de diners a la indústria, també s’injec­ten recur­sos a garan­tir els ser­veis i les infra­es­truc­tu­res necessàries, com la gene­ra­lit­zació de punts de recàrrega, l’aba­ra­ti­ment de preu d’aquests vehi­cles o l’adap­tació d’edi­fi­cis i espais urbans.

El govern cen­tral defensa la idea que tenir una fàbrica de bate­ries a Espa­nya és indis­pen­sa­ble per a garan­tir la fabri­cació de vehi­cles elèctrics a l’Estat. Atès que no exis­teix cap empresa d’automòbils espa­nyola, i que el desen­vo­lu­pa­ment de la tec­no­lo­gia elèctrica acos­tuma a abor­dar-se a la casa matriu, tenir les bate­ries al cos­tat de la pro­ducció serà, indub­ta­ble­ment, un atrac­tiu per als fabri­cants.

Dit això, cal­dria tenir pre­sent que la dinàmica pro­duc­tiva mun­dial opera en un sen­tit força dife­rent a l’estratègia dis­se­nyada pel govern espa­nyol. Durant les dar­re­res dècades, els pro­ces­sos indus­tri­als s’han frag­men­tat en mol­tes fases, que s’han desen­vo­lu­pat en dife­rents llocs del món. Així, l’espe­ci­a­lit­zació dels països s’ha mate­ri­a­lit­zat en tas­ques con­cre­tes més que no pas en pro­duc­tes com­plerts. Avui dia, les matèries pri­me­res, els pro­duc­tes semi-ela­bo­rats i els béns finals cir­cu­len per tot el món, cre­uant vàries fron­te­res abans d’arri­bar al con­su­mi­dor final. Els pro­ces­sos de ’des­in­te­gració de la pro­ducció’ i ’glo­ba­lit­zació de les cade­nes de valor’, mal­grat haver-se fre­nat par­ci­al­ment per la pandèmia, tenen com a fina­li­tat l’aba­ra­ti­ment de cos­tos i l’eficiència pro­duc­tiva. D’aquí que les polítiques per afa­vo­rir la indústria de vehi­cles elèctrics hau­rien de posar l’eficiència per damunt de qüesti­ons patriòtiques. La pro­ducció no entén de fron­te­res, i encara menys d’orgulls naci­o­nals espa­nyols.