Codi vermell a les olimpíades

Una de les millors espor­tis­tes de la història, Simone Biles, va anun­ciar ahir que es reti­rava de la final de grups de gimnàstica feme­nina. ”He de con­cen­trar-me en la meva salut men­tal. En aquest moment, crec que és més impor­tant que l’esport”, va expli­car. Mis­sat­ges com el de Biles diri­gits a pro­te­gir la ment i el cos de les múlti­ples pres­si­ons diàries són cada vegada més nom­bro­sos en aquesta època que ens ha tocat viure, tenyida, a més a més, d’una pandèmia que ja no sabem si és causa o con­seqüència d’aquest món que cons­truïm. Ahir mateix, els experts posa­ven el focus en la importància de pro­te­gir la salut men­tal ja al pri­mer símptoma, la qual cosa xoca amb un sis­tema sani­tari públic en què la salut men­tal ocupa l’últim esglaó de l’assistència. Que tota una espor­tista d’elit, amb els recur­sos que l’envol­ten, es plan­tegi i deci­deixi aban­do­nar la feina i l’esforç que ha dedi­cat durant anys a una pràctica espor­tiva con­firma la importància d’una bona salut men­tal i la vul­ne­ra­bi­li­tat de l’ésser humà davant una rea­li­tat que cada vegada és més angoi­xant per a qui la pateix. L’exem­ple de Biles, com el de tants altres que han posat el focus en la salut men­tal –la ten­nista japo­nesa Naomi Osaka es va reti­rar del Roland Gar­ros pel mateix motiu–, ha d’obli­gar a posar el focus en la salut men­tal.