Trobar-se als Perduts

Els Per­duts, una petita colla que va començar a fer camí fa vint anys per des­co­brir els tre­sors més ama­gats de les comar­ques giro­ni­nes, s’ha con­ver­tit en un feno­men social. Aquest grup, que es mou de manera orga­nit­zada però infor­mal, ha anat crei­xent i ja compta amb unes qua­tre-cen­tes per­so­nes vin­cu­la­des. La majo­ria dels que s’apun­ten a fer ruta tenen entre 50 i 70 anys i alguns ja por­ten milers de quilòmetres acu­mu­lats al comp­ta­dor. Altres, però, com ha estat el meu cas, som nou­vin­guts que hem vol­gut pro­var l’experiència.

L’ànima dels Per­duts és Sants Felipe, i l’afició prové del seu pare, a qui acom­pa­nyava a la mun­ta­nya de petit. La petita colla ini­cial, d’una mit­jana d’uns 40 anys, s’ha anat fent gran en edat i en nom­bre, però ha man­tin­gut l’espe­rit jove i l’empenta per no atu­rar-se.

A banda de cami­nar, en el grup sem­pre hi ha experts en patri­moni, en cul­tura i en natura, que ofe­rei­xen tota una lliçó als par­ti­ci­pants a les para­des que es fan. A les rutes es passa per ponts, ermi­tes, parat­ges de gran bellesa i cir­cuits curi­o­sos. Sem­pre ser­vei­xen per acu­mu­lar conei­xe­ments.

A la memòria dels Per­duts hi ha mol­tes tro­ba­des de per­so­nes que s’han fet ami­gues i que apro­fi­ten el tra­jecte per comen­tar penes i ale­gries. Molts han tro­bat la solució a la seva soli­tud i han enfo­cat la seva vida des d’una altra panoràmica. En el con­text de la pandèmia, les cami­na­des es fan en un nom­bre reduït i amb les mesu­res de segu­re­tat esta­bler­tes, però han ser­vit per seguir aga­fant aire i per fer front a la nova situ­ació amb més opti­misme. Arreu del ter­ri­tori s’ha incre­men­tat encara més l’afició de cami­nar i s’han creat nous grups i sub­grups que també fan rutes i tro­ba­des. Alguns res­se­guei­xen els pas­sos que han dei­xat els Per­duts.

Es van bate­jar com a Per­duts perquè era habi­tual en els ini­cis deso­ri­en­tar-se per les rutes i mun­ta­nyes. Ara les noves tec­no­lo­gies, amb Wiki­loc i els GPS, han supo­sat un salt de gegant, però al grup no es perd el bon cos­tum de posar-hi dosis d’aven­tura. Els Per­duts es con­ti­nuen per­dent, però molt menys que abans.