Messi no té preu

Leo Messi ha sor­tit de les pàgines d’esports i s’ha infil­trat en aquesta secció d’infor­mació gene­ral on s’explica que els que venen samar­re­tes amb el seu nom ja n’han abai­xat el preu. Encara no ha mar­xat de Cata­lu­nya i ja hi ha qui comença a obli­dar el català més uni­ver­sal dels temps moderns, si és que hem de donar per bo que català és tot aquell que viu i tre­ba­lla en aquest país. Messi s’hi ha fet gran, en tos els sen­tits, s’hi ha fet home, per­sona, con­tri­bu­ent, geni i figura. Messi marxa perquè no té preu, i allò que no té preu no es pot pagar. És la rea­li­tat d’aquest país, coix de tan­tes renúncies i coses que no ha pogut pagar, però també fet de molts som­riu­res de feli­ci­tat, com els que ens ha rega­lat Messi. Eter­na­ment agraïts.