Girona 1939

Aquest estiu he lle­git el lli­bre d’assaig de l’his­to­ri­a­dor Joa­quim Nadal Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la Guerra Civil. Ha estat una lec­tura assa­bo­rida amb interès per fer-me recor­dar les pròpies vivències que m’expli­cava la meva àvia quan els naci­o­nals van entrar a la colònia de Bon­matí, d’on ella era ori­ginària. Recordo que ens expli­cava com els rojos es van resis­tir i van fer volar el pont de Bon­matí o quan revi­via els moments en què els moros final­ment van ocu­par tota la colònia no abans d’haver-hi hagut un enfron­ta­ment ferotge. El tiro­teig va ser tan esfereïdor que la gent s’ama­gava sota els llits per evi­tar que les bales pogues­sin esca­po­lir-se mor­tal­ment dins d’alguna llar.

El lli­bre ens situa en els dar­rers dies de gener i pri­mers de febrer del 1939, amb la cul­mi­nació de l’entrada de les tro­pes fran­quis­tes a la ciu­tat de Girona, el 4 de febrer. Amb un ordre molt acu­rat, Nadal ens mos­tra una gran vari­e­tat de mate­rial ben esco­llit i pen­sat amb dete­ni­ment de tex­tos i frag­ments de die­ta­ris, de memòries, arti­cles de premsa, de dife­rents tipo­lo­gies de per­so­nat­ges que ens aju­den a con­tex­tu­a­lit­zar aquells moments tan col­pi­dors.

Els tes­ti­mo­nis pro­ve­nen de l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal, cul­tu­ral, mili­tar, tant de noms reco­ne­guts com anònims. Tots ells des­cri­uen en les seves memòries el pati­ment que van viure així com el pati­ment que va viure la mateixa ciu­tat de Girona, des­crita en alguns moments en ter­mes poètics –“la Girona dels 4 rius, les aigües ver­des i tran­quil·les de l’Onyar...”– i en altres en ter­mes més objec­tius, com una ciu­tat “dema­crada, freda, morta i deca­dent”. Per poder tenir una visió més clara, Nadal ens pre­senta un capítol intro­duc­tori que serà una guia estricta de tot el mate­rial que el lec­tor anirà tro­bant i ens afirma que “els tes­ti­mo­nis aixe­quen acta d’una ciu­tat glaçada, buida, muda, que acaba cre­mant per la des­trucció dels uns i dels altres”.

La lec­tura t’atrapa per reconèixer l’esce­nari de car­rers, llocs i edi­fi­cis con­crets com la fàbrica Gro­ber, el Tea­tre Muni­ci­pal, Casa Mari­eta, Casa Boué o el pont de Pedra. T’atrapa per la vari­e­tat de mate­rial aple­gat ben orde­nat per capítols cada un d’ells acom­pa­nyat també d’una expli­cació prèvia de Nadal que situa el lec­tor en la dimensió humana, social i civil del clima moral d’aquells dies.