Clatellot judicial a les contradiccions

Davant de rei­te­ra­des peti­ci­ons d’alguns muni­ci­pis al govern les dar­re­res set­ma­nes perquè els inclo­gues­sin en la llista de muni­ci­pis de toc de queda noc­turn per con­tro­lar els bote­llots, la res­posta era que no com­plien els requi­sits i no els hi podien incloure perquè era “una mesura que vul­nera drets fona­men­tals, molt res­tric­tiva” i s’havia de fer amb “uns cri­te­ris molt clars, fixos i en cap cas arbi­tra­ris”, en parau­les de la por­ta­veu Patri­cia Plaja del 27 de juliol. Tot i tenir-ho clar, l’exe­cu­tiu es con­tra­diu i can­via els cri­te­ris rebai­xant el nivell d’incidència per apli­car el toc de queda. Com era d’espe­rar, el TSJC ho tomba i l’exe­cu­tiu recorre al recurs fàcil i l’acusa de fer d’“epi­demiòlegs”. No sigui cas que fer autocrítica ser­veixi d’alguna cosa.