Independència i croquetes

La CUP ja ha adver­tit ERC que si no aban­dona el paper d’esta­bi­lit­za­dor del govern de l’Estat haurà d’afron­tar les debi­li­tats de l’ajus­tat resul­tat elec­to­ral de les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment. L’avís no és un brin­dis al sol, sinó la cons­ta­tació que l’acord de govern que va cos­tar tres mesos de nego­ci­ació està sota pressió. Donar suport en deter­mi­nats temes al govern de Pedro Sánchez podria dei­xar la Gene­ra­li­tat amb un pres­su­post pror­ro­gat una vegada més. A Cata­lu­nya ja sabem què és això de tenir tres par­tits que s’auto­a­no­me­nen inde­pen­den­tis­tes i que no es posen d’acord ni tan sols en el camí de ruta a la inde­pendència.

El matís sem­pre és impor­tant i s’ha de tenir en compte perquè és en el matís on hi ha la qua­li­tat de la coses. Tots sabem que les cro­que­tes com­pra­des no són iguals que si són fetes a casa. Aquest és el matís.

El pacte de l’actual govern va cos­tar molt de fer. Havia de per­me­tre avançar cap a la inde­pendència amb polítiques d’esquer­res. En polítiques d’esquer­res hi ha algun avanç i s’han obviat els ter­mi­nis, ja que en l’ante­rior legis­la­tura els ter­mi­nis van ser una llosa. Vam viure una cam­pa­nya elec­to­ral plena de referències al procés d’inde­pendència. La volem? O encara hem de dema­nar permís? Aquí hi ha el matís.