Onze de Setembre

Hi ha dia­des i dia­des i la d’avui ha de ser forçosa­ment dife­rent. Avui fa 20 anys de l’atemp­tat de les tor­res bes­so­nes de Nova York i de Was­hing­ton. La com­me­mo­ració coin­ci­deix amb l’arri­bada al poder a l’Afga­nis­tan dels tali­bans. Segons els experts, són els pro­tec­tors dels ter­ro­ris­tes d’Al-Qaida, autors dels atemp­tats que van cap­gi­rar el món.

Vint anys després, les tro­pes inter­na­ci­o­nals han mar­xat del país, igual que els milers d’afga­ne­sos que no volen ni ima­gi­nar-se con­ti­nuar en un país sota domini talibà. Alguns han pogut fugir aco­llits per països amb els quals havien col·labo­rat; d’altres, no, i entre els que no han pogut o vol­gut mar­xar hi ha ciu­ta­da­nes que aca­ba­ran trans­por­ta­des, de nou, a l’edat mit­jana, sense que això, sem­bla, tin­gui cap més importància.

Tot aquest estiu que hem lle­git i vist afga­ne­ses pro­tes­tant (arris­cant les seves vides) i plo­rant per la situ­ació en què que­da­ran els seus drets... tot i que, dei­xeu-m’ho dir, no és que esti­gues­sin gau­dint de la democràcia occi­den­tal durant aquests anys de domini inter­na­ci­o­nal. Però ara tot és pit­jor perquè tot se sap més, perquè, quan t’has acos­tu­mat a anar a la uni­ver­si­tat, a tre­ba­llar de peri­o­dista o de met­gessa, a sor­tir a pas­se­jar sense espelma i a ves­tir de color rosa (si et dona la gana), tor­nar al negre és més difícil. Molt més difícil.

La peri­o­dista Saira Shah, autora d’un guar­do­nat i clàssic docu­men­tal que remou consciències, Bene­ath the Veil, deia fa uns dies a la CNN que està en con­tacte amb acti­vis­tes del #MeToo per aju­dar-les. Dife­rents orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals de dones, com ara Herafg­ha­nis­tan.com, s’han mobi­lit­zat i la premsa se n’ha fet ressò. Què pas­sarà quan dei­xin de pro­ta­go­nit­zar les notícies? És pre­o­cu­pant i en una jor­nada com la d’avui hi hem de pen­sar.

La Diada d’avui també és dife­rent perquè la taula de diàleg li dona con­text. La taula de diàleg és un espai des­co­ne­gut on s’han de seure, aquesta set­mana entrant, els nego­ci­a­dors que han de dis­se­nyar el nos­tre futur polític. I si la gestió de la mili­o­nada per les obres de l’aero­port del Prat és un pre­ludi de la taula de diàleg?

Men­tres­tant, l’aero­port de Kabul ja no està con­tro­lat pels ame­ri­cans. Gira el món i torna al Born. Veieu com és una Diada espe­cial?