La recompensa

Sovint quan fem la nostra feina tan bé com sabem i podem i, per tant, hi esmercem esforços, hores, dedicació i passió (no entenc una bona feina sense passió) i el resultat ens complau, ja ens sentim satisfetes. Però quan, a més, aquesta feina pot tenir o té una incidència sobre els altres, encara ens sentim més contentes. No es tracta que ens diguin: “que bé”, sinó d’estar complaguda amb una mateixa i d’entendre que tot l’esforç ha valgut la pena perquè he fet alguna cosa que no m’era fàcil. A vegades la recompensa més preuada és només poder fer la cosa, no cal que estigui molt bé, cal que es faci. I per què us explico tot això? Doncs perquè sovint a classe sentim estudiantat queixós perquè els reptes proposats en les nostres assignatures els representen molta feina (potser desconeixen que està perfectament calculada quan planifiquem les assignatures). Però també passa, per sort, que en el privilegi que suposa aquesta feina meva hi ha estudiantat devot d’allò que fa, que s’hi dedica, que s’hi implica, que hi posa passió i que, fins i tot després de l’avaluació, fa un esforç més (que és temps i dedicació extra) per convertir un treball universitari en una proposta ciutadana.

I aquesta és la història d’un grup de noies d’escriptures i llenguatges audiovisuals, una assignatura del grau de publicitat i relacions públiques de la UdG. Després de passar-se un semestre pensant i creant continguts originals a Instagram, principalment, per portar a gaudir de la Devesa gironins adolescents, van esforçar-se encara una mica més. Van tenir l’oportunitat d’explicar a la responsable de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona les seves propostes per tal que la Devesa sigui un espai aprofitat pel jovent i van justificar-li per què creien que era viable desenvolupar algunes de les seves idees aglutinades sota una marca potent: Devesa’t. El resultat és, a banda de la satisfacció de la feina feta, l’oferta, en forma de pràctiques, per poder participar en la ideació de les activitats d’estiu de Girona que organitza el consistori. És la recompensa a una bona feina que va més enllà de la nota obtinguda a classe. És el plaer d’entendre i viure com allò que es planifica a les aules pot tenir, i té, un impacte real en la ciutadania. Què més es pot demanar? Com deia aquella magnífica campanya de cervesa: “la feina ben feta no té fronteres”.