Lluny

Exer­cici de rea­lisme, el d’ahir al Par­la­ment del pre­si­dent Ara­gonès. Repàs dels efec­tes de la pit­jor crisi sanitària, la seva afec­tació social, els joves, l’accés a l’habi­tatge...I també de l’encaix a l’Estat. “No sabem què pro­posa l’Estat”, admet el pre­si­dent, però també insta JxCat i la CUP a apar­car l’escep­ti­cisme envers la taula de diàleg. Té raó quan diu que “sense el suport del govern de l’Estat tot serà més difícil”. Més que difícil serà, men­tre una part del govern esta­tal, la que atorga la Cons­ti­tució al poder judi­cial, es dedica a tor­pe­di­nar fins i tot la taula de diàleg mirant d’extra­dir Puig­de­mont o acu­sant un alcalde com el de la Ràpita de mal­ver­sació; els CDR, de ter­ro­risme... Que lluny som de l’objec­tiu final de “fer efec­tiva la inde­pendència”.