És per a uns amics

L’excon­se­llera Dolors Bassa va dir diven­dres en una entre­vista a TV3 una frase que vaig tro­bar molt reve­la­dora: “No sé si uns hem tocat de peus a terra abans que altres.” Es refe­ria, és clar, a l’aposta d’ERC de renun­ciar a la uni­la­te­ra­li­tat i la deso­bediència i obrir l’actual etapa de col·labo­ració i diàleg amb l’esquerra espa­nyola, en con­tra­po­sició a la d’uns altres que encara esta­rien ins­tal·lats, almenys de paraula, en els núvols de la con­fron­tació de la tar­dor del 2017. El con­cepte tocar de peus a terra no és gaire engres­ca­dor, però en el cas dels humans és la forma més natu­ral i salu­da­ble d’anar pel món. I tot i no engres­car, els que cre­uen de veri­tat que toquen de peus a terra ho solen veure com una cosa posi­tiva: abans era un somi­a­trui­tes, però ara soc rea­lista i estic en dis­po­sició d’asso­lir avenços con­crets i tan­gi­bles.

Ja que és vis­cut com una cosa posi­tiva, seria generós que aju­des­sin els altres a veure també les coses així. Hi aju­da­ria molt que expli­ques­sin, per exem­ple, quan van fer aquest canvi, i per què. No dir-ho és con­ti­nuar amb la mania de donar-ho tot per supo­sat, con­ti­nuar fent créixer supo­sa­des juga­des mes­tres (ara ho és la taula de diàleg, la gran i única jugada mes­tra pos­si­ble), jugar a bons i dolents, i no expli­car mai res d’impor­tant a la gent. Quan van tocar de peus a terra? Va ser quan es van ado­nar que la mobi­lit­zació ciu­ta­dana era molt més gran i potent de l’espe­rat? Va ser amb les por­res impo­tents de l’1-O, o quan el 3 d’octu­bre s’ocu­pa­ven esta­ci­ons i auto­pis­tes i res no podia fer-hi l’Estat? En quin moment van deci­dir abai­xar els braços i tocar de peus a terra? Quan van des­co­brir que el govern del PP no nego­ci­a­ria res, ni que ho demanés el tal Task? Que tot seria violència? Quina? Quanta? O quan el senyor Rufián va olo­rar la traïció de les 155 mone­des de plata? O quan el 21-D els de Junts van tor­nar a pas­sar a davant? O pot­ser el PSOE es va ave­nir a nego­ciar una inves­ti­dura amb ells? Quan i per què van deci­dir tocar de peus a terra? És per a uns amics.