El bon exemple de Campllong

A Camp­llong, un muni­cipi d’uns 550 habi­tants, els que esta­ven en el govern i els de l’opo­sició han arri­bat a un acord i ara gover­nen ple­gats. S’havien pre­sen­tat per JxCat i ERC, res­pec­ti­va­ment, però han cons­ta­tat que, a la pràctica, esta­ven d’acord en gai­rebé tots els temes que tenen a veure amb el poble i han arra­co­nat les diferències que, com a par­tit, els dis­tan­cien en l’àmbit de política naci­o­nal. Tant de bo el cas de Camp­llong servís de pre­ce­dent. Costa d’enten­dre que no hi hagi més llocs on, en ser pocs veïns, es pugui for­mar un grup de ciu­ta­dans que ges­ti­o­nin el poble, sense eti­que­tes par­ti­dis­tes. Sos­pito que hi deu tenir molt a veure l’interès d’aques­tes empre­ses ano­me­na­des par­tits polítics per cla­var les seves sigles al mapa.