“Ara i sempre, resistència!”

A Cuneo, al Pie­mont, hi ha un monu­ment al gene­ral Kes­sel­ring, coman­dant de les for­ces d’ocu­pació ale­ma­nyes a Itàlia durant la Segona Guerra Mun­dial. Va ser jut­jat per crims de guerra i con­dem­nat a mort el 1947, pena que li va ser com­mu­tada per la cadena perpètua. El 1952 va ser alli­be­rat per raons de salut. Retor­nat a Ale­ma­nya, va decla­rar que els ita­li­ans hau­rien d’estar-li agraïts i fer-li un monu­ment. Ales­ho­res, Piero Cala­man­drei, un dels pares cons­ti­tu­ents de la República Ita­li­ana, li va res­pon­dre amb un poema, que acaba amb “Ara i sem­pre, resistència”. Un com­promís que és també un avís a estar ama­tents, a Itàlia i arreu. No es pot per­me­tre el que va pas­sar a Itàlia aquest cap de set­mana, ni tam­poc callar davant decla­ra­ci­ons com les que es van sen­tir en la con­venció del PP o la marxa fei­xista de Chu­eca.