L’enganyifa telemàtica

M’han esta­fat. He sigut víctima, encara en soc, d’una estafa telemàtica, com tants altres con­ciu­ta­dans cada dia de cada dia. M’han usur­pat la per­so­na­li­tat a les xar­xes, con­cre­ta­ment al compte d’Ins­ta­gram. Aquest estiu ja en vaig patir dos intents, però vaig reac­ci­o­nar a temps. I aquesta vegada, tot i que soc des­con­fiat de mena, hi he aca­bat caient de qua­tre potes. Us explico com va anar per si us arriba el cas. Vaig rebre un mis­satge directe que em deia que Ins­ta­gram m’ator­gava el “tip blau”, la veri­fi­cació del meu compte, que tot i que no l’havia dema­nat ells el donen a par­tir de 10.000 segui­dors. Els passo de llarg i, com que tinc cla­vat allò que no hi ha ningú que doni duros a qua­tre pes­se­tes, ini­ci­al­ment vaig deses­ti­mar l’oferta temp­ta­dora que tenia a l’abast amb un sim­ple clic en un enllaç. Tin­dria el tip blau, i només havia de prémer una tecla. Em va que­dar un rau-rau al cos com al Rovelló d’Els Pas­to­rets –“Ves què hi fan aques­tes cinc mil unces d’or enter­ra­des”– i l’endemà, con­sul­tant un com­pany de la feina, em va sem­blar que allò era una comu­ni­cació certa. Era ver­sem­blant, per dis­seny i aspecte for­mal. L’esta­fa­dor va saber com tocar la meva vani­tat i hi vaig caure de qua­tre potes. Just cli­cat vaig rebre un mis­satge, ara al What­sApp, d’algú que sig­nava com a Sánchez amb una foto d’un samu­rai que riu-te’n de Mis­hima abans de suïcidar-se. L’envi­a­ven des d’un número amb el +1 de pre­fix, i havien fet una cap­tura de la meva pan­ta­lla d’inici on els tex­tos apa­rei­xien en turc i que em deia que fins que no li donés diners no alli­be­ra­ria el meu compte. La pressió va aug­men­tant perquè diu que si no pago anirà esbor­rant els meus records fotogràfics i perdré tots aquests milers de segui­dors a qui m’adreço quan penjo des d’un pai­satge fins a un arròs o una foto amb Enric Casas­ses aca­bat d’entre­vis­tar. Després de pre­sen­tar denúncia als Mos­sos, estic mirant de recu­pe­rar el compte sense cedir al xan­tatge. No ha sigut l’estam­peta, ni el de la revisió del gas, però al segle XXI segueix fun­ci­o­nant allò de vèncer el teu cofo­isme de pen­sar que tu ets més llest que el que t’acaba enre­dant.