Més pobre que un mestre

Ho sen­tia de petita i és una de les expres­si­ons de pare­mi­o­lo­gia més com­par­tida als Països Cata­lans, la de pas­sar més gana que un mes­tre d’escola. Ara, els mes­tres ja no pas­sen gana, però con­ti­nuen sent menys­tin­guts per l’admi­nis­tració que ha de vet­llar per les seves con­di­ci­ons de tre­ball. Aquesta set­mana, a par­tir d’avui, els mes­tres interins alcen la veu amb mani­fes­ta­ci­ons i una vaga, dijous, en con­tra del reial decret de reducció de tem­po­ra­li­tat en el sec­tor públic, l’ano­me­nat “decret d’interins” o “Ice­tasso”, que agafa el nom de –sí, ja sé que ho saben– el minis­tre Miquel Iceta. Minis­tre de Cul­tura, ara, i minis­tre d’Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques durant sis mesos, els neces­sa­ris per fer la feina bruta d’exe­cu­tar un reial decret des­tra­ler que poc té a veure amb la funció docent. De debò, no ens hauríem de per­me­tre tenir polítics que només han fet car­rera política, no els hauríem de votar. Al minis­tre Iceta li hau­ria anat bé treure’s la car­rera, la que fos, aca­bar els estu­dis, encara que li hagués supo­sat un esforç, i no dei­xar-los a mit­ges. També li hau­ria con­vin­gut haver-se de pagar i apro­var un màster com el que exi­gei­xen als docents interins que ara es mani­fes­ten i, sobre­tot, li hau­rien anat de per­les uns quants anys a la docència per saber que el reial decret és injust i un nyap mal fet.