Catalunya i Euskadi

El desè ani­ver­sari de la fi d’ETA ha revi­fat la com­pa­ració de la política cata­lana amb la basca. En dife­rents cer­cles de Madrid hi ha la imatge d’una Cata­lu­nya sub­misa i pre­o­cu­pada només pels diners davant d’un País Basc guer­rer i ple d’ide­als que des de sem­pre ha sabut treure amb cau­tela i alguna amenaça més pro­fits econòmics del poder cen­tral que els cata­lans. Un exem­ple d’això serà quan el PNB signi el seu vis­ti­plau al pres­su­post gene­ral de l’Estat. Els bas­cos tin­dran el rèdit d’un bon gra­pat de diners i de con­ces­si­ons, a més de les faci­li­tats que repre­senta la històrica quota basca, que sovint com­porta que la comu­ni­tat esti­gui en deute amb Madrid a retor­nar “quan es pugui”. És frívol i és injust com­pa­rar Euskadi, una auto­no­mia que és inde­pen­dent des del punt de vista econòmic, amb Cata­lu­nya, que té un dèficit fis­cal que empo­breix els seus habi­tants res­pecte a les altres comu­ni­tats. Amb la fi d’ETA, el País basc ha millo­rat la seva auto­no­mia fins a uns nivells en què només li falta un Ikur­rin pen­jat a les seus de l’ONU i la Comissió Euro­pea. La com­pa­ració Cata­lu­nya-País Basc ha vin­gut per la taula de nego­ci­ació per posar fi a ETA. Va ser una llarguíssima nego­ci­ació i poca cosa té a veure amb la taula his­pa­no­ca­ta­lana. A Euskadi hi havia morts des de feia molts anys. Es trac­tava d’atu­rar la violència i no pas d’acon­se­guir la inde­pendència. A Cata­lu­nya, afor­tu­na­da­ment, no hi ha hagut morts i la taula té com a objec­tiu prin­ci­pal acon­se­guir l’auto­de­ter­mi­nació i l’amnis­tia, qüesti­ons que s’hau­ran de sot­me­tre a votació a les Corts espa­nyo­les. Fa deu anys la fi d’ETA va que­dar al marge del Par­la­ment espa­nyol. El mar, la gas­tro­no­mia i quant plou a Cata­lu­nya. “Tots els colors del verd” poden ser com­pa­ra­bles. La política d’un lloc i un altre a la pràctica tenen menys a veure...