La joguina de dins la xocolata

Que hi ha par­tits que fan car­rera política de tot allò que fa l’adver­sari no és cosa nova, però no per ser tan cone­gut deixa de fer fàstic. La dreta més rància i, diuen, libe­ral, s’ha alar­mat per l’anunci del minis­tre Alberto Garzón de pro­hi­bir la publi­ci­tat, adreçada a infants, d’ali­ments poc salu­da­bles, d’aquells de con­sum esporàdic com són les xoco­la­tes (dites amb llet però far­ci­des de sucres), els sucs indus­tri­als i la bri­oi­xe­ria ela­bo­rada amb grei­xos insa­tu­rats. S’ha de ser molt igno­rant o tenir interes­sos (decla­rats o ocults) en la indústria ali­mentària per defen­sar la publi­ci­tat que anun­cia amb músiques, colors i dibui­xos de moda, jogui­ne­tes de reclam dins dolços ela­bo­rats pràcti­ca­ment de sucres que pro­vo­quen, entre d’altres, obe­si­tat, dia­be­tis i pro­ble­mes buco­den­tals. No es tracta de fer-se una foto endra­pant un pane­llet com a rebel·lia: el pro­blema no és el con­sum oca­si­o­nal de dolços, sinó la menja con­ti­nu­ada i diària de pro­duc­tes que els infants recla­men perquè els tenen nor­ma­lit­zats gràcies a la publi­ci­tat tole­rada. A la cana­lla les coses els entren pels ulls. Pre­gun­tin a qual­se­vol pare si pre­fe­reix anar a com­prar sol o acom­pa­nyat dels fills. Els que volem que la salut els acom­pa­nyi de per vida, ens feli­ci­tem, mal­grat els com­prem Donuts de tant en tant.