El treball de la pinya

En parau­les d’ahir de la por­ta­veu de Junts al Congrés, Míriam Nogue­ras, tot cri­ti­cant ERC pel fet de man­te­nir oberta la nego­ci­ació sobre els pres­su­pos­tos esta­tals: “Som a temps de fer pinya i pas­sar a ser útils de veri­tat”... Un par­tit inde­pen­den­tista que se suma al PP i a Vox en la seva esmena a la tota­li­tat a uns soci­a­lis­tes amb qui governa plàcida­ment a la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Sor­pre­nent. I estèril, perquè no aporta res a millo­rar uns comp­tes que enguany són més impor­tants que mai, pen­dents com està Cata­lu­nya dels fons euro­peus en plena crisi post­pandèmica. La nego­ci­ació que man­te­nen oberta els repu­bli­cans –com Bildu, el PNB o el PDe­CAT– ser­veix per con­di­ci­o­nar la quota del català a la llei de l’audi­o­vi­sual, entre altres. I no tenen garan­ties, no. De fet, són les matei­xes que les dels soci­a­lis­tes per aca­bar la legis­la­tura.

La política del no sense alter­na­ti­ves con­sis­tents abans era patri­moni d’altres. Ho tor­nava a fer pre­sent ahir la CUP al Par­la­ment, ama­gant-se en la nego­ci­ació dels repu­bli­cans amb Sánchez per jus­ti­fi­car la seva falta d’aval als pres­su­pos­tos cata­lans. Els soci­a­lis­tes s’han ofert a ser alter­na­tiva, i Junts segu­ra­ment esta­ria més còmode pac­tant amb ells que amb els anti­ca­pi­ta­lis­tes. Però el PSC no con­di­ci­o­na­ria sols els pres­su­pos­tos, sinó que esber­la­ria la pinya. Així que el pre­si­dent Ara­gonès manté la mà allar­gada a qui va accep­tar ser el soci per dos anys. Uns cupai­res que tam­poc expli­quen on s’està incom­plint l’acord. La CUP oblida que per fer un cas­tell cal bai­xar del balcó, posar-se la faixa i suar! Que la tem­po­rada cas­te­llera s’està aca­bant.