Exterior nit. Barraques

Quan encara estem en xoc per la vio­lació d’Igua­lada, lle­gim, mirem i escol­tem dones joves expli­cant als mit­jans com se sen­ten iden­ti­fi­ca­des amb la víctima. “M’hau­ria pogut pas­sar a mi.” “Quan vaig sola i és fosc, encara que sigui per anar a tre­ba­llar, em fa por.” “Anem a bar­ra­ques, però totes estem alerta. Ja ho sabem. No podem bai­xar la guàrdia. És un pal, però és el que hi ha si volem sor­tir.” “De sem­pre sabem que no podem anar soles pel mig dels pla­ta­ners! Fa por. Només les noies que no són de Girona s’hi atre­vei­xen, però les avi­sem.”

Aquests tes­ti­mo­nis no són aïllats, ni nous, ni hau­rien d’estar nor­ma­lit­zats. Són, des­gra­ci­a­da­ment, temors com­par­tits entre dones que acos­tu­men a moure’s per les bar­ra­ques de les Fires de Girona de nit o per qual­se­vol altra festa o revet­lla arreu del país. Aques­tes Fires llegíem la denúncia del grup Ebri Knight sobre l’asset­ja­ment patit per una dona de l’equip. El Punt Lila de la Copa va aju­dar a resol­dre-ho. És un lloc de referència per a mol­tes de les joves que es mouen per la Devesa en aquests dies fes­tius. El 2018, pri­mer any que va fun­ci­o­nar el Punt Lila de les bar­ra­ques de Girona (últi­mes bar­ra­ques nor­mals abans de la pandèmia) es van aten­dre unes 20 actu­a­ci­ons de violència mas­clista, segons l’audi­to­ria de l’Ajun­ta­ment, que con­si­dera violències d’aquest tipus: rei­te­rar piro­pos no desit­jats, insults, agres­si­ons per homofòbia, toca­ments, arra­co­na­ments, asset­ja­ments, agres­si­ons sexu­als o dis­cri­mi­na­ci­ons per raó de sexe o ori­en­tació sexual.

Amb les Fires d’aquest any a punt d’aca­bar-se, no tenim encara dades de les actu­a­ci­ons del Punt Lila. Però sí que sabem que arreu de l’Estat els delic­tes sexu­als són els pri­mers de la llista de delinqüència. Aquest 2021 a Espa­nya s’han denun­ciat més d’un 30% de delic­tes i agres­si­ons sexu­als que l’any pas­sat, i Cata­lu­nya va a la capçalera del rànquing: quasi 1.600 delic­tes sexu­als, dels quals gai­rebé 300 són vio­la­ci­ons. Això no pot con­ti­nuar més així. En què ens hem con­ver­tit? No és nor­mal tenir por d’anar sola pel car­rer. No és nor­mal haver d’estar alerta a la cua de les Fires o tenir les alar­mes con­nec­ta­des men­tre et prens unes copes amb els amics. No és nor­mal i ja n’estem far­tes... Però, és clar, nosal­tres no som una crisi finan­cera que reque­reixi una cimera del G20. Quin fàstic!