Currículum familiar

Després dels dar­rers epi­so­dis de violència mas­clista i de les bru­tals agres­si­ons sexu­als a Igua­lada i Lleida, la con­se­llera titu­lar del Depar­ta­ment d’Igual­tat i Femi­nis­mes va anun­ciar que tre­ba­llen con­jun­ta­ment amb Edu­cació per com­ple­tar el currículum acadèmic i afe­gir aspec­tes sobre pre­venció de les violències sexu­als. De fet, fa temps que es des­ple­guen con­tin­guts cur­ri­cu­lars, en el que seria l’àmbit d’edu­cació en valors, amb pro­pos­tes prou interes­sants tant per a l’edu­cació infan­til i primària com per a l’alum­nat de secundària. Però davant de notícies tan col­pi­do­res com les dels dar­rers dies res no sem­bla sufi­ci­ent.

Cada cop que la soci­e­tat se sent amenaçada per un pro­blema que afecta el benes­tar o la segu­re­tat física de la població es dona per fet que part de la solució passa per l’ampli­ació –o modi­fi­cació– del currículum acadèmic i per la tasca que fan els docents. L’escola ha vist com s’introduïen con­tin­guts de caràcter trans­ver­sal sobre edu­cació sexual, edu­cació viària o edu­cació medi­am­bi­en­tal. Paral·lela­ment els ense­nya­ments es tre­ba­llen a través del que ano­me­nem com­petències bàsiques.

Molts docents tenim la impressió que l’enfo­ca­ment té un doble pro­blema. D’una banda, les contínues modi­fi­ca­ci­ons del currículum han fet que, de tant tre­ba­llar les com­petències més bàsiques, es fa difícil tre­ba­llar també l’excel·lència, l’apro­fun­di­ment i la cul­tura de l’esforç. I per l’altra, ens dona la sen­sació que estem con­fo­nent el sig­ni­fi­cat de dos con­cep­tes dife­rents: edu­car i ense­nyar.

D’edu­cat, se’n surt de casa. La família és el pri­mer agent edu­ca­dor. Són els pro­ge­ni­tors els que han d’edu­car en l’ordre, la pun­tu­a­li­tat, la higi­ene i, natu­ral­ment, en el res­pecte a la per­sona –home o dona–. Els docents notem molt quan l’alumne que tenim ha rebut aquesta edu­cació en valors des de petit i en l’àmbit fami­liar.

Infants, joves i grans ens hauríem d’obser­var davant d’un mirall abans d’obrir la porta de casa. Si el que veiem no ens per­met garan­tir una acti­tud gene­rosa i res­pec­tu­osa amb les per­so­nes que ens tro­ba­rem al car­rer, a l’escola, al lloc de tre­ball o a la dis­co­teca és millor que no sor­tim. Més d’un s’hau­ria de que­dar a casa i repas­sar les matèries del currículum fami­liar, en totes les seves dimen­si­ons i com­petències.