El vell discurs de l’economia circular

No és un terme nou. El con­cepte eco­no­mia cir­cu­lar va començar a córrer el 2006 en cir­cuits euro­peus com a sinònim de model sos­te­ni­ble o eco­no­mia verda i estava enfo­cat en la reducció dels resi­dus i el reci­clatge. L’objec­tiu era ten­dir cap al residu zero, recor­den l’anunci de la poma? Aquell model es plan­te­java davant l’esgo­ta­ment dels recur­sos i quan feia anys que els experts ja indi­ca­ven la neces­si­tat d’un model que apostés pel decrei­xe­ment, paraula pro­hi­bida abans i ara. Vuit anys després con­ti­nuem igual, apos­tant per una eco­no­mia cir­cu­lar que és insu­fi­ci­ent i que evita que la soci­e­tat es qüesti­oni el model actual o, si més no, que tracti el greu pro­blema que suposa la crei­xent des­pesa energètica en tot procés de pro­ducció.