Batuts verds

Déu és la suor que et baixa per l’esquena, diu la can­tant P.J. Har­vey. Aquesta deli­ci­osa imatge sexual sem­bla haver pas­sat a millor vida si ens fixem en una part dels homes d’avui dia. Les femi­nis­tes ja podeu començar a pre­pa­rar la catana. Aviso. Una tarda, amb una amiga que gasta una capa­ci­tat innata per des­cor­dar-me el riure, parlàvem del mer­cat mas­culí actual. Ella va ini­ciar un dis­curs hila­rant sobre el canvi que ha obser­vat en els des­cen­dents d’Adam: es veu que ara hi ha paios que que­den amb noies i es dema­nen batuts verds a les cafe­te­ries. Han que­dat enrere els anys en què un home es pre­nia un whisky com a les pel·lícules de l’oest o un com­bi­nat etílic per tren­car el gel, però també s’ha reduït con­si­de­ra­ble­ment el nom­bre de mas­cles que opten per la cer­vesa o la copa de vi o el cafè. Ara queda bé dema­nar un smo­othy de bròquil, poma i enciam, o de kiwi, cori­an­dre i alvo­cat. Hi ha qui arriba a sol·lici­tar una tassa de xoco­lata des­feta en una coc­te­le­ria. Aquesta mena de pere­pu­nye­tes, a sobre, pre­te­nen que la dona els pagui la pas­te­rada verda i els obri la porta de l’esta­bli­ment. Trobo fantàstic que els rols de gènere s’hagin des­di­bui­xat i que haguem superat el nen blau i la nena rosa. Però m’escan­da­litza per­ce­bre la pèrdua acce­le­rada de mas­cu­li­ni­tat en alguns homes. Què pretén un trentí dema­nant un batut de ble­des en una pri­mera cita? Molar més? Sem­blar sa? Aquests paios són els que es depi­len el cos sen­cer i es per­fu­men com si no hi hagués demà. Els matei­xos que un dia rei­vin­di­ca­ran el dret de no fer suar una dona en posició horit­zon­tal. No fos cas.