Els crims de Lluís Companys

El pro­jecte de llei de memòria que està des­pat­xant el govern espa­nyol ha posat en peu de guerra la dreta esta­tal, que sem­pre es pren com una ofensa qual­se­vol qüesti­o­na­ment de les acci­ons del règim fran­quista. El que més els ha cris­pat són les esme­nes pre­sen­ta­des con­jun­ta­ment per l’inde­pen­den­tisme català, basc i gallec, en les quals es reclama que es modi­fi­qui la llei d’amnis­tia del 1977 per tal que es puguin jut­jar els res­pon­sa­bles dels crims del fran­quisme. Tal afront no pot pas­sar des­a­per­ce­but per un con­ser­va­do­risme que es fa dir democràtic però que, d’una manera o altra, se sent hereu d’aquell cop d’estat. Tota una ano­ma­lia a l’Europa occi­den­tal: qui podria estar en con­tra de poder jut­jar, empa­rant-se amb el dret inter­na­ci­o­nal, qual­se­vol crim con­tra la huma­ni­tat? La cam­pa­nya de torn ja ha començat a les rota­ti­ves de Madrid. Ara que Esquerra té un pes espe­ci­al­ment impor­tant al Congrés, torna un dels clàssics de la pro­pa­ganda into­xi­ca­dora. Enu­me­rava el diari La Razón, en un arti­cle que no pre­te­nia ser d’opinió sinó de la secció de cul­tura, “els crims d’ERC que cal revi­sar amb la llei de memòria democràtica”. Com que “el PSOE i Podem han cedit davant d’ERC revi­sar els crims del fran­quisme”, ara toca treure a pas­se­jar la figura del pre­si­dent Com­panys, a qui atri­bu­ei­xen tots els assas­si­nats produïts a la rere­guarda cata­lana de la Guerra Civil. Tant hi fa que no hi hagi cap prova del vis­ti­plau de la Gene­ra­li­tat ni d’ERC a tots aquests fets i sí que n’hi hagi de tot el con­trari, és a dir, dels esforços per sal­var vides. També se sal­ten la part del des­con­trol gene­rat per un alçament fei­xista i anti­de­mocràtic. Però posem pel cas que fos cert això que inven­ten: ERC va ser el par­tit amb més afu­se­llats a Cata­lu­nya, amb dese­nes d’alcal­des tenint la mateixa fi que el pre­si­dent Com­panys, per no par­lar dels cen­te­nars d’empre­so­nats i exi­li­ats. Què més volen?