Sense blocs

La tra­mi­tació del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat des­blo­queja una des­pesa i inversió pública tan necessàries com sig­ni­fi­ca­tiva va ser la votació. Tot i que els comuns ja havien faci­li­tat l’últim pres­su­post apro­vat –amb Torra de pre­si­dent i Ara­gonès de vice­pre­si­dent–, la decisió esdevé trans­cen­dent i enceta una nova etapa política no tan mar­cada pels blocs polítics i en què l’eix naci­o­nal no serà l’únic. L’esquerda al bloc d’inves­ti­dura ini­ci­ada per la CUP i ampli­ada per la part no gover­na­men­tal de Junts no se soli­di­fi­carà, romandrà al bloc inde­pen­den­tista fins que una altra des­a­vi­nença acabi posant en perill la ver­ti­ca­li­tat de la paret. Tots tres par­tits del bloc de la inves­ti­dura patei­xen con­tra­dic­ci­ons inter­nes més o menys públi­ques, i seguei­xen sense tro­bar una estratègia comuna per a l’inde­pen­den­tisme. Gover­nar en coa­lició implica deba­tre més inter­na­ment i assu­mir les deci­si­ons con­jun­ta­ment, perquè si no s’afa­vo­reix l’erosió del propi bloc.

El pre­si­dent Ara­gonès aplica una part de la geo­me­tria vari­a­ble amb què Pedro Sánchez ha anat ges­ti­o­nant l’Estat. Caldrà veure fins a on arriba el que ja s’ano­mena repu­bli­co­muns, i si el retro­ba­ment en el tri­par­tit d’esquer­res avança més, amb el suport d’ERC al pres­su­post esta­tal. Movi­ments més polítics que ideològics, perquè el debat de les esme­nes no va pivo­tar sobre les par­ti­des que s’afa­vo­rien o es reduïen, tot i que el pacte esta­tal sí que ha estat més deta­llista.

El tren­ca­ment dels blocs té rèpli­ques. Ernest Mara­gall ja no sem­bla ben situat per aspi­rar a l’alcal­dia. Colau torna a sor­tir bene­fi­ci­ada de les deci­si­ons dels altres. Ara bé, el comuns ja no podran excu­sar-se en gai­rebé res del que no fun­ci­oni en habi­tatge, des­pesa social, ocu­pació... gover­nant a l’Estat, a Bar­ce­lona i essent socis pres­su­pos­ta­ris a Cata­lu­nya. El que con­ti­nuarà inva­ri­a­ble és el 52% de votants favo­ra­bles a la inde­pendència. Encara que els par­tits no hi avan­cin, ni pac­tin una estratègia, el gruix es man­tindrà, perquè la repressió i l’1-O no s’obli­den, més enllà de blocs i par­tits.