El perfil baix de l’empresari

Els empre­sa­ris ens estan ofe­rint un per­fil baix de les seves actu­a­ci­ons. En els dar­rers dos anys, el pro­ta­go­nisme ha estat per a la Covid-19, per una acció política que mareja, per les pres­si­ons del govern cen­tral, per les llui­tes entre inde­pen­den­tis­tes i no inde­pen­den­tis­tes, a les quals hauríem d’afe­gir les llui­tes entre els matei­xos par­tits. Afe­gim-hi una gran quan­ti­tat de delic­tes que no tenen res a veure amb la situ­ació política i econòmica, però que sem­bla que són supe­ri­ors a la mit­jana d’altres anys. I em refe­reixo a vio­la­ci­ons, assas­si­nats espan­to­sos i altres bes­ti­e­ses que fan posar la pell de gallina. Al marge d’aquests fets esgar­ri­fo­sos, els tele­notícies ens par­len dels pro­ble­mes dels immi­grants, de les elec­ci­ons a Xile i Veneçuela i poca cosa més. Els empre­sa­ris cata­lans no tenen cap mena de pro­ta­go­nisme. Supo­sem que les seves acti­vi­tats con­ti­nuen, però igno­rem si la pro­ducció puja o baixa, si tenen nous pro­jec­tes d’expansió o, per desgràcia, de venda de l’empresa, etc.

Els pro­ble­mes que tracta el Par­la­ment són fona­men­tals per a l’eco­no­mia cata­lana. Ningú no ho posarà en dubte. Però tam­poc es pot negar que la base de tota eco­no­mia, en un sis­tema capi­ta­lista com el nos­tre, són les empre­ses que pro­du­ei­xen i li donen vida. Resulta difícil fer un resum de l’eco­no­mia cata­lana, ja que no sabem quins sec­tors tiren amunt i els que estan en liqui­dació o semi­li­qui­dació.

Com a aspecte posi­tiu, tenim consciència de l’apa­rició i el desen­vo­lu­pa­ment de peti­tes empre­ses de l’eco­no­mia digi­tal que sem­blen indi­car que hi ha talent en aquest sec­tor i que es posen en marxa pro­jec­tes d’un o de diver­sos equips que tenen idees, sovint, però, man­ca­des de prou capi­tal, que han d’anar a bus­car fora del grup ini­cial. Alguna parla fins i tot d’anar a borsa i cotit­zar unes acci­ons pro­ce­dents d’ampli­a­ci­ons de capi­tal, a les quals es veuen obli­ga­des si volen rea­lit­zar pro­jec­tes ambi­ci­o­sos. Con­ti­nuem movent-nos en el ter­reny de les empre­ses peti­tes i mit­ja­nes que han cons­tituït la base de crei­xe­ment de la nos­tra eco­no­mia, mol­tes de les quals han aca­bat en mans d’empre­ses fora­nes, que han permès als fun­da­dors embut­xa­car-se un bon pes­sic de diners, però que només han ser­vit per incre­men­tar les inver­si­ons espa­nyo­les no cata­la­nes o la inversió estran­gera.

Tenim ins­ti­tu­ci­ons que podrien empènyer aques­tes empre­ses endor­mis­ca­des. També és pos­si­ble que tot el que estic dient no coin­ci­deixi amb una rea­li­tat, però ales­ho­res hauríem de dema­nar a les ins­ti­tu­ci­ons que repre­sen­ten els empre­sa­ris que infor­mes­sin del que ells veuen perquè hi són més pro­pe­res. Penso en la Cam­bra de Comerç i Indústria, el Cer­cle d’Eco­no­mia, la Pimec, la Cecot, l’IESE, Esade i enti­tats de caràcter més local. Sabem que la pandèmia ha per­ju­di­cat molt irre­gu­lar­ment; que alguns sec­tors han rebut molt i que s’han vist obli­gats a una liqui­dació o quasi liqui­dació, men­tre que d’altres n’han tret pro­fit, de la Covid-19. Recordo les mani­fes­ta­ci­ons d’aquell fabri­cant de taüts que deia molt segur d’ell mateix que les cri­sis no l’afec­ta­ven i que la feina es man­te­nia regu­lar­ment. M’agra­da­ria conèixer amb una certa pre­cisió la marxa de les empre­ses expor­ta­do­res i d’aque­lles que venen a la resta d’Estat. Cata­lu­nya neces­sita una certa tran­quil·litat per créixer. Les bata­lles polítiques inter­mi­na­bles, les pres­si­ons del govern cen­tral –mani qui mani– fetes dis­cre­ta­ment però eficaçment, fre­nen l’eco­no­mia cata­lana més que la d’altres comu­ni­tats de l’Estat.