Regalar temps

En un món cada dia més cen­trat en el jo i en la recerca d’una pre­tesa feli­ci­tat basada en el con­sum de coses (la majo­ria de les quals inne­cessàries) i experiències, l’existència de la figura del volun­tari no deixa de sor­pren­dre’m. Gràcies a la meva feina en una enti­tat social giro­nina he tin­gut la sort de conèixer mol­tes per­so­nes que han deci­dit rega­lar el seu temps per col·labo­rar en una causa solidària amb els que patei­xen la malal­tia del càncer. Ho fan des de dife­rents àmbits: com a volun­ta­ris oncològics, acom­pa­nyant els malalts a l’hos­pi­tal o al seu domi­cili, o col·labo­rant en aspec­tes logístics rela­ci­o­nats amb esde­ve­ni­ments benèfics. Cadascú allà on se sap més útil.

Rega­lar temps pot­ser sem­bla poca cosa. Sobre­tot si ho com­pa­rem amb el dona­tiu mili­o­nari d’un empre­sari que ocupa els pri­mers llocs de la llista For­bes o el d’un fut­bo­lista que ha arri­bat a l’Olimp del seu esport. Però, de fet, es pot con­si­de­rar un dels ges­tos més altruis­tes que es poden fer actu­al­ment, quan el temps és un dels nos­tres béns més pre­uats.

En un dia a dia mar­cat per les pres­ses, l’estrès, els objec­tius per­so­nals i la per­se­cució del plaer o d’una vida per­fecta, la tasca del volun­ta­riat té un valor incal­cu­la­ble i, en certa manera, ens recon­ci­lia amb la huma­ni­tat. Ens mos­tra que encara no està tot per­dut, que encara hi ha qui posa l’acció comu­nitària i el suport a les per­so­nes més vul­ne­ra­bles al davant d’aquesta religió del jo, que, apa­rent­ment, no para de gua­nyar adep­tes.

El volun­ta­riat social a casa nos­tra té bona salut, com va que­dar palès fa uns dies en l’acte de pre­sen­tació ofi­cial de la nova coor­di­na­dora Girona Voluntària, al pavelló de Fon­ta­jau. Però, lluny del cofo­isme, la nova asso­ci­ació neix amb l’objec­tiu d’obrir el volun­ta­riat a nous àmbits, com ara el cul­tu­ral, l’ecològic o l’espor­tiu, on aquesta figura no és tan pre­sent, i també d’arri­bar a la gent més jove. Girona Voluntària rei­vin­dica també un volun­ta­riat crític, amb capa­ci­tat per iden­ti­fi­car les man­can­ces i tre­ba­llar perquè l’admi­nis­tració s’invo­lu­cri i hi posi solució.

Tant de bo que s’asso­lei­xin tots aquests objec­tius. Serà la prova que hem après que el nos­tre temps i el nos­tre com­promís social són el millor regal que podem fer.