Fer-se trampes en política

“Així, no.” ERC se sent esta­fada pel govern espa­nyol pel resul­tat de les nego­ci­a­ci­ons que, en un prin­cipi, havien de garan­tir la presència del català en pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves com Net­flix i HBO, perquè ara resulta que aques­tes empre­ses, com que no tenen la seu en ter­ri­tori espa­nyol, no poden que­dar afec­ta­des per la llei. Els repu­bli­cans ahir van sor­tir al faris­tol del Congrés i van adme­tre que no els estra­nya que el govern de Pedro Sánchez els “faci tram­pes” perquè sem­pre en fan, i avi­sen que aquesta vegada no els ho per­me­tran i que la llei no rebrà el vis­ti­plau defi­ni­tiu. “O la llei pro­te­geix el català arreu o ERC no la vota”, va dir el dipu­tat Gabriel Rufián, que, a més a més, avançava que la majo­ria par­la­mentària del PSOE-Podem amb ERC que­da­ria tocada i el pres­su­post tom­bat. A banda que aques­tes mane­res de nego­ciar només danyen la política i els nego­ci­a­dors sigui quina sigui la marca de par­tit, el que demos­tra i espanta és el poc o nul res­pecte que li merei­xen a tot un govern espa­nyol les llengües del seu ter­ri­tori, que hau­ria de pro­te­gir atesa la seva feblesa res­pecte al cas­tellà. Que enga­nyin amb una causa que els hau­ria de ser pròpia és inco­he­rent, injust i irres­pon­sa­ble, tenyeix de des­con­fiança la base de tota política, la nego­ci­ació, i con­ver­teix en vàlida qual­se­vol eina en bene­fici propi.