La cooperació no és cap luxe

La coo­pe­ració cata­lana torna a ser l’ase dels cops. Ho ha denun­ciat La Fede.​Cat (Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons per a la Justícia Glo­bal) amb el suport d’altres coor­di­na­do­res. Després de temps com­pli­cats en què, cas­ti­ga­des per la crisi del 2008, les enti­tats de soli­da­ri­tat i coo­pe­ració les van pas­sar molt magres, ara la irrupció de la covid ha estat un pre­text donat pel govern per tren­car el full de ruta que era asso­lir el 0,7 per a coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal el 2030. Les xifres can­ten: Acció Exte­rior ha incre­men­tat el pres­su­post en 20 mili­ons d’euros però l’ajuda ofi­cial al desen­vo­lu­pa­ment només creix en 7,5 mili­ons, o sigui, que es dedica un 0,2% a coo­pe­ració, la qual cosa queda molt lluny dels objec­tius que marca el pla direc­tor en aquesta matèria. El govern ha fet acte de con­trició asse­gu­rant que s’ha hagut de fer equi­li­bris entre depar­ta­ments, però si repas­sem la seqüència històrica ens tro­ba­rem amb repe­tits incom­pli­ments i com­pro­va­rem que aquest és un dels pocs sec­tors que no s’ha recu­pe­rat de les reta­lla­des. Cal par­lar clar. La Gene­ra­li­tat ha afir­mat que el seu pla recull el com­promís amb la coo­pe­ració al desen­vo­lu­pa­ment perquè és una peça clau de la seva política d’acció exte­rior. Però més enllà de les bones parau­les s’hau­ria d’enten­dre que si vol pro­jec­tar Cata­lu­nya al món amb ener­gia i soli­desa, la coo­pe­ració no és un luxe, sinó un actor fona­men­tal que a més de dina­mit­zar les comu­ni­tats pro­mou el conei­xe­ment mutu i alhora fa de pont dels nous cata­lans amb el seu país d’ori­gen. Un motor impres­cin­di­ble per poder avançar.