L’encant, breu, de firar-se

Mer­ca­de­jar per una fira tra­di­ci­o­nal és un dels pla­ers més com­plets que exis­tei­xen. Com­bina a la per­fecció el punt romàntic, i equi­vo­cat, de creure que abans es vivia millor i tot era més sen­zill amb la com­pra com­pul­siva de pro­duc­tes “de la terra” a uns preus desor­bi­tats que mai admetràs haver pagat. Viure en un entorn urbà també ajuda, perquè et fa més recep­tiu, sobre­tot quan es tracta de redes­co­brir ani­mals de granja al natu­ral, espe­ci­al­ment si són petits, i de dei­xar-te por­tar per la història de l’indret, les seves lle­gen­des i pro­ta­go­nis­tes. La il·lusió, però, no va més enllà del mig­dia, quan l’espai queda engo­lit per dese­nes de famílies que, com la teva, bus­quen viure l’auten­ti­ci­tat d’una Cata­lu­nya que els és llu­nyana. I el plaer s’esva­eix.