Hi ha homes i homes hi ha

El pri­mer home, 68 anys, és un pobre dia­ble gasiu i mesquí que es pensa que ense­nyant 200 euros a una nena badoca de 14 anys obtindrà satis­facció, però la nena no n’és pas, de badoca, ni s’engresca ni el plau, fuig i ho explica als pares. El segon home, a punt dels 84, és un emi­nent per­so­natge gasiu i mesquí a qui bus­quen les pes­si­go­lles amb prou mira­ments, que es pensa que té dret a honors i esti­pen­dis eterns per la seva gràcia genètica i que reclama 65 mili­ons d’euros per incom­pli­ment de con­tracte sen­ti­men­tal a una senyora que tam­poc n’és, de badoca, i que el denun­cia per asset­ja­ment, ame­na­ces i difa­ma­ci­ons. Vet-ho aquí, en un cas i en un altre, que 200 euros o 65 mili­ons mar­quen el preu d’una relació i no cal dir noms sinó obser­var amb magne interès que ja no hi ha nenes bado­ques ni mali­fe­tes que es tapin per sem­pre –una altra cosa és que es jut­gin. El pri­mer home ho té magre, l’acu­sen d’inducció a la pros­ti­tució a una menor i no sem­bla que ningú al poble on viu atenuï la seva res­pon­sa­bi­li­tat a causa d’un alco­ho­lisme del qual no acon­se­gueix des­in­to­xi­car-se. En el cas del segon home i eti­lis­mes a part, ha enga­nyat i esta­fat de forma exor­bi­tant totes les per­so­nes del seu poble a qui ha pre­sen­tat mea cul­pes de con­trició de mea­pi­las però pel que fa al gruix del pecat s’infla el pit i con­fia en la pro­tecció d’aque­lla gràcia genètica que adorna la seva des­ga­ve­llada figura. Ara sem­bla que els angle­sos, ins­ti­gats per la senyora, el podrien inves­ti­gar i ja estan pre­gun­tant de quina Casa és i què hi fa exac­ta­ment. Ja ho veu­rem: hi ha homes i homes hi ha.