Sense cap legitimitat

El no a la inde­pendència ha gua­nyat en el referèndum de Nova Caledònia, però més d’un de cada dos votants no va anar a votar seguint la crida dels inde­pen­den­tis­tes canacs a boi­co­te­jar la con­sulta després que el govern francès els hagués negat l’ajor­na­ment que dema­na­ven per la situ­ació que tra­vessa l’arxipèlag a causa de la covid-19. Una mos­tra de resistència pas­siva que recorda a l’Estat francès l’existència del poble canac. La tos­su­de­ria del govern francès fa que el resul­tat d’aquest referèndum que hau­ria resol­dre la situ­ació de Nova Caledònia no tin­gui la legi­ti­mi­tat que es mereix una con­sulta d’aquest tipus. La mateixa tos­su­de­ria que el govern espa­nyol, tot i que les for­mes són dife­rents. El to del pre­si­dent Macron no va tenir res a veure amb el dels pre­si­dents espa­nyols ni amb el que va fer ser­vir Felip VI el 3-O. Aquí es van enviar els agents a apa­llis­sar la gent i des de l’1-O el naci­o­na­lisme espa­nyol té dues obses­si­ons: el pre­si­dent Puig­de­mont i l’escola cata­lana. I aquesta última inclou una fòbia històrica: arra­co­nar la llen­gua cata­lana. Per què? Doncs perquè per ells els cata­lans som espa­nyols, però el català no ho és. I per la mateixa raó molts cata­lans ni volem ni ens podem sen­tir espa­nyols. Aquest impo­sat 25% de clas­ses en cas­tellà hau­ria de ser un punt d’inflexió d’una situ­ació que fa anys que dura en la qual la comu­ni­tat edu­ca­tiva ha estat repri­mida pel naci­o­na­lisme espa­nyol. Hem de ser cons­ci­ents que en aquesta par­tida ens hi juguem el futur de la nos­tra llen­gua pròpia i el d’una edu­cació pública basada en la qua­li­tat i els valors democràtics.