Pensar institucionalment

Tal com expli­cava ahir aquest diari, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va haver de reti­rar un text del seu per­fil ofi­cial de Twit­ter en què, en el marc de la tra­di­ci­o­nal ofrena a la tomba de Fran­cesc Macià, afir­mava que qui fou pre­si­dent del país havia estat afu­se­llat. Aquesta notícia acom­pa­nyava la cober­tura del dis­curs de cap d’any del pre­si­dent, que, aquest any, s’ha emès el dia de Sant Esteve i, com feia el govern tri­par­tit, des de fora del Palau de la Gene­ra­li­tat.

És evi­dent que difon­dre des d’un per­fil ofi­cial que Macià va morir afu­se­llat és un greu error injus­ti­fi­ca­ble i que, en canvi, moure el dis­curs de dia i d’emplaçament sen­zi­lla­ment és un fet. Opi­na­ble. Que et pot agra­dar més o menys. Que hi pots estar d’acord o no.

Tot i això, la coin­cidència d’aques­tes dues notícies en una mateixa pàgina m’ha con­vi­dat a repas­sar, de nou, el lli­bre de Hugh Heclo Pen­sar ins­ti­tu­ci­o­nal­ment, on l’autor des­ta­cava una tendència dels nos­tres dies que con­sis­teix a creure que ser una per­sona raci­o­nal, lliure i moderna implica estar en con­tra de les ins­ti­tu­ci­ons, quan pre­ci­sa­ment les ins­ti­tu­ci­ons i la vida en comu­ni­tat són dos ele­ments que ens dis­tin­gei­xen com a éssers humans.

Pen­sar ins­ti­tu­ci­o­nal­ment implica una con­si­de­ració pro­funda i àmplia per la tra­dició here­tada. Saber que n’ets res­pon­sa­ble però no pro­pi­e­tari. I, evi­dent­ment, si actues amb valors ins­ti­tu­ci­o­nals és impen­sa­ble que puguis hipo­te­car el futur econòmic i ambi­en­tal d’un país. Pen­sar ins­ti­tu­ci­o­nal­ment també implica posar les ins­ti­tu­ci­ons al dia i, per tant, inno­var i man­te­nir l’equi­li­bri entre esta­bi­li­tat i canvi. Equi­vo­car-se dient que Macià va morir afu­se­llat implica una gran des­con­si­de­ració i des­co­nei­xe­ment de la tra­dició here­tada. Veu­rem qui­nes mesu­res es pre­nen perquè una cosa així no es torni a pro­duir. I, per altra banda, tinc dub­tes que per a una nació sense estat com la nos­tra el millor que es pugui fer ins­ti­tu­ci­o­nal­ment sigui evi­tar fer els dis­cur­sos des del Palau de la Gene­ra­li­tat.