Any nou, pressupostos nous

L’any nou arranca amb pres­su­pos­tos nous a Cata­lu­nya i a Espa­nya. Sense entrar en com­pli­ca­ci­ons tècnico-jurídiques, el pres­su­post és l’ins­tru­ment majúscul que té un govern per a la pla­ni­fi­cació de les seves pri­o­ri­tats. Un pres­su­post es defi­neix a pri­ori, per a ser mate­ri­a­lit­zat durant l’exer­cici pres­su­pos­tari següent (tant a Cata­lu­nya com a Espa­nya l’exer­cici pres­su­pos­tari és l’any natu­ral). A més, el pres­su­post con­fi­gura una uni­tat d’acció amb la qual es per­se­guei­xen uns fins d’estat, com per exem­ple els objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble de l’Agenda 2030 de les Naci­ons Uni­des. El pres­su­post té forma de docu­ment comp­ta­ble en equi­li­bri, és a dir, la suma dels ingres­sos espe­rats per l’any següent coin­ci­deix amb la suma de les des­pe­ses pre­vis­tes. Ara bé, ingres­sos i des­pe­ses tenen una dife­rent con­si­de­ració; per una banda, els ingres­sos públics són esti­ma­ci­ons, atès que a pri­ori no es pot conèixer l’import exacte de les entra­des del sec­tor públic (recap­tació impo­si­tiva, ingres­sos patri­mo­ni­als, trans­ferències de l’exte­rior, etc.); per altra banda, les des­pe­ses públi­ques res­po­nen a una expressió xifrada dels imports màxims que es poden des­ti­nar a cada con­cepte o cate­go­ria de des­pesa. Dit d’altra manera, els ingres­sos pres­su­pos­tats són una esti­mació i les des­pe­ses pres­su­pos­ta­des són un topall que fixa un màxim i, per tant, no són la quan­ti­tat efec­tiva que aca­barà des­ti­nant l’ens públic als dife­rents con­cep­tes. Així, doncs, el pres­su­post en sí mateix no és sufi­ci­ent per a albi­rar l’apli­cació final de les polítiques, perquè cal veure com es van mate­ri­a­lit­zant els dife­rents con­cep­tes al llarg del temps. De fet, tant o més interes­sant que el pres­su­post és ana­lit­zar la seva exe­cució. Sor­pre­nent­ment, però, el segui­ment del pres­su­post durant la seva vigència no acos­tuma a ser objecte de gaire interès.

A Cata­lu­nya, el pres­su­post d’enguany té com a línies mes­tres ‘la reac­ti­vació econòmica’, ‘la infància, el medi ambi­ent i el femi­nisme’, ‘la des­pesa social’ i s’ha defi­nit com ‘el pres­su­post més ele­vat i expan­siu de la història’. Dins d’aquest pres­su­post, el total de des­pesa pública es xifra en 38.139 mili­ons d’euros dels quals 2.142 mili­ons pro­vin­dran dels fons Next Gene­ra­tion. A Espa­nya, el pres­su­post d’enguany té com a línies mes­tres ‘cana­lit­zar els fons euro­peus Next Gene­ra­tion’, ‘apos­tar per la joven­tut’, ‘reac­ti­var la inversió pro­duc­tiva’, ‘apos­tar pels ter­ri­to­ris’ i ‘la res­pon­sa­bi­li­tat fis­cal’. El total de la des­pesa pública pre­vista ascen­deix a 458.970 mili­ons d’euros dels quals 27.633 mili­ons pro­vin­dran dels fons euro­peus.

No hi ha dubte que la situ­ació socio-econòmica actual, amb la pandèmia com a teló de fons, serà més fàcil de ges­ti­o­nar amb uns pres­su­pos­tos ela­bo­rats expres­sa­ment per a fer-hi front. Una altra cosa és com s’ani­ran exe­cu­tant les dife­rents par­ti­des, que és el que veri­ta­ble­ment donarà enti­tat i con­tin­gut econòmic a les polítiques públi­ques pres­su­pos­ta­des. Hau­rem d’espe­rar un any per a saber-ho.