Conte de Nadal

Pels volts de Nadal, una enti­tat sense ànim de lucre va aca­bar la cons­trucció d’un bloc d’habi­tat­ges de llo­guer social en una ciu­tat mit­jana de Cata­lu­nya. Apro­fi­tant els dies fes­tius, uns delinqüents van con­vo­car-hi tot de per­so­nes, van anar reben­tant por­tes dels pisos i van ven­dre les noves claus als ocu­pants.

Aler­tats pels veïns, els pro­pi­e­ta­ris van avi­sar la poli­cia, que els va infor­mar era una orga­nit­zació cri­mi­nal que con­tro­lava l’ocu­pació de la ciu­tat i que no hi podien fer res. Aquesta orga­nit­zació venia també ser­veis de pun­xar la llum i l’aigua, i inclús cri­a­tu­res de llo­guer per hores per al·legar vul­ne­ra­bi­li­tat si sabien la data del desa­llot­ja­ment.

Com que el pro­ce­di­ment judi­cial s’allar­gava, els pro­pi­e­ta­ris van haver de pagar als ocu­pants perquè mar­xes­sin, con­trac­tant també uns “ser­veis de vigilància” per pre­ve­nir una nova ocu­pació dels pisos buits. Tot això es va allar­gar gai­rebé dos anys i es van haver de gas­tar 15.000 euros més per pis, ja que els ocu­pants ho havien reben­tat tot. Final­ment els pisos podran ser des­ti­nats a llo­guer social.

Ni la poli­cia, ni els tri­bu­nals, ni les ins­ti­tu­ci­ons hi han fet res. Han permès que el pro­blema social de l’habi­tatge sigui pri­va­tit­zat per omissió, pas­sant la pilota als pro­pi­e­ta­ris. Per cada ocu­pació amb rere­fons de vul­ne­ra­bi­li­tat so- cial n’hi ha nou més que no ho són igual­ment tole­ra­des. Aquest des­con­trol està afa­vo­rint tot tipus de màfies de l’ocu­pació i la deso­cu­pació, vin­cu­la­des amb la delinqüència menor. És qüestió de temps que pas­sin al joc, l’extorsió o coses pit­jors.

Quan l’Estat falla, el més fort fa la seva llei. No hi ha cap polític capaç d’abor­dar real­ment el pro­blema de l’accés a l’habi­tatge amb ànim de solu­ci­o­nar-lo i no de viure’n fent-ne demagògia? Quan els polítics fallen, els extre­mis­tes pre­nen el seu lloc.