2022: l’any de l’aterratge

Fa mesos que bus­quen des de l’aire la pista més llisa per ater­rar i sem­bla que l’han tro­bada després del nou paper de la CUP. Men­tre el relat encara sobre­vola les actu­a­ci­ons polítiques d’ERC i Junts, el tren d’ater­ratge ja està per­fec­ta­ment ali­neat. A la manca d’una estratègia inde­pen­den­tista, hi cal sumar també ara el fracàs de la via social. Els cupai­res van votar per un pre­si­dent del govern que no ha dub­tat ni un moment a bus­car la mà d’un nou soci de govern si el que es posava en perill era el pres­su­post. Els anti­ca­pi­ta­lis­tes volien esti­rar el govern repu­blicà cap a la via de la con­fron­tació amb l’Estat amb el focus posat en la rei­vin­di­cació de les llui­tes soci­als que el govern espa­nyol del PSOE i Podem s’ha encar­re­gat de fre­nar impug­nant al TC diver­ses lleis cata­la­nes com la nor­ma­tiva que regula el preu dels llo­guers, els des­no­na­ments o la rebaixa de l’IRPF per a les ren­des bai­xes. De moment, res s’ha mogut. En l’eix naci­o­nal, ERC aposta per la taula de diàleg, Junts es manté a la rere­guarda espe­rant que aquesta opció fra­cassi i la CUP s’esgar­ga­me­lla cri­dant al referèndum. I tot ple­gat per inten­tar ater­rar a la pista de l’auto­no­misme que el govern fa mesos que escom­bra allu­nyat dels anhels de trans­for­mació i revo­lució que fins fa no gaire encara venien sota l’embol­call del 52%.