A les aules, sí o sí

Després d’assa­bo­rir anit les caval­ca­des dels Rei­xos, la cana­lla té en l’horitzó imme­diat una altra bona notícia: la recu­pe­ració de les aules. És a dir, dels amics, els apre­nen­tat­ges i, per a un de cada tres infants cata­lans pobres, també els àpats del mig­dia. Parèntesi des­ta­cat: una pobresa crei­xent, ja que fa una dècada n’eren un de cada qua­tre. L’escola és l’últim que s’ha de tan­car, perquè es pena­litza els més vul­ne­ra­bles i atura el sis­tema. Aquest és el con­sens asso­lit després de l’apre­nen­tatge dels temi­bles con­fi­na­ments ini­ci­als, obli­gats per un con­text d’incer­tesa màxima i mor­ta­li­tat altíssima.

Cada mutació imposa la pròpia llei, obli­gant a decre­tar mesu­res al seu pas. Gràcies a les vacu­nes, avui estem millor que fa un any i l’òmicron no ha can­viat les raons de fons per man­te­nir les aules ober­tes. Com ha defen­sat sem­pre la con­se­lle­ria d’Edu­cació i han deci­dit també la resta de governs euro­peus. Aquest tri­mes­tre no serà fàcil: és de pre­veure que el rècord de con­ta­gis sac­segi les esco­les, com ho fa en la resta d’àmbits soci­als i labo­rals. El virus afecta menys la cana­lla, però la vacu­nació infan­til és baixa, del 23%. Les pro­ves de test mas­siu a una comu­ni­tat edu­ca­tiva amb 1,2 mili­ons de per­so­nes són una qui­mera logística i inútils davant la capa­ci­tat de repli­cació de l’òmicron. És legítim que els sin­di­cats defen­sin els pro­fes­si­o­nals de l’ense­nya­ment, però el govern ha de vet­llar per tota la comu­ni­tat, espe­ci­al­ment pels alum­nes. Si no hi ha posi­tius, no s’atura el trans­port, ni la page­sia, ni la indústria, ni la sani­tat, ni ningú. No ens ho podem per­me­tre.