Villarejo i el risc del dubte

En el sis­tema judi­cial, fer ús de la men­tida és un dret de l’acu­sat per defen­sar-se. Els tes­ti­mo­nis, en canvi, estan obli­gats a dir la veri­tat. El comis­sari Villa­rejo ahir va decla­rar davant del fis­cal de l’Audi­en­cia Naci­o­nal sobre diver­ses cau­ses judi­ci­als que té ober­tes com a con­seqüència de la xarxa de ser­veis par­ti­cu­lars que va crear estant en actiu. Entre nego­cis i tri­pi­jocs, s’inves­tiga la seva relació amb el ser­vei d’intel·ligència espa­nyol, el CNI. Villa­rejo va voler des­ta­car que es trac­tava d’una acti­vi­tat estreta fent referència als atemp­tats ter­ro­ris­tes l’agost del 2017 a Cata­lu­nya. El comis­sari va con­fir­mar els vin­cles asse­gu­rant que aquells atemp­tats van ser fruit d’un “error greu” del ser­vei d’intel·ligència, en con­cret, del direc­tor gene­ral Félix Sanz Roldán quan inten­tava cla­var un “ensurt” a Cata­lu­nya els anys en què es tro­bava immersa en el procés inde­pen­den­tista. Delicte també és denun­ciar un delicte ine­xis­tent, i acu­sar un estat de prac­ti­car ter­ro­risme d’estat con­tra els seus ciu­ta­dans ho és. La gra­ve­tat de la situ­ació no són les decla­ra­ci­ons de l’acu­sat, sinó la brutícia i el fang amb què els apa­rells de l’Estat han empas­ti­fat i debi­li­tat un estat democràtic far­cit d’ombres de dubte fins al punt que ja no per­me­ten esbri­nar la veri­tat de la men­tida, a menys que t’apun­tis al dogma.