Opinió

Keep calm

Converses humanes

Antoni Puig­verd, un dels nos­tres escrip­tors que prac­tica l’arti­cu­lisme periodístic d’anàlisi i actu­a­li­tat de manera més lúcida i bri­llant, insi­nua sovint que el fet dife­ren­cial més arre­lat en el mapa d’Espa­nya és la pre­dis­po­sició a la discòrdia. Un camp ado­bat amb aquesta tra­dició tan inci­vil no faci­lita que hi flo­reixi l’art de la con­versa. Arros­se­guem de temps imme­mo­rial una tendència a con­fon­dre el monòleg amb el diàleg i a donar per fet que pon­ti­fi­car davant d’un altre equi­val a con­ver­sar. Les situ­a­ci­ons més habi­tu­als són les de gent apa­rent­ment edu­cada que ente­nen la con­versa com una sessió de pro­moció per­so­nal. Hi ha un qua­dre de René Magritte, d’una sèrie que es diu, jus­ta­ment, “L’art de la con­versa”, on es veuen dues figu­res, abi­lla­des amb abrics negres i bar­rets de bombí, que sem­blen con­ver­sar ama­ble­ment... a dalt dels núvols. Sem­pre que el veig penso: “Mi-te’ls: dos cata­lans que, final­ment, en els espais celes­ti­als de l’altra vida, han aprés l’art de la con­versa civi­lit­zada.” És un con­sol. El temps de pandèmia ha estat un evi­dent con­tra­temps afe­git per a la pràctica de la con­versa... humana. Les pan­ta­lles ens per­me­ten seguir fun­ci­o­nant, però no subs­ti­tu­ei­xen els espais sagrats per l’art de par­lar i d’escol­tar: els cafès, les bar­be­ries, els res­tau­rants, una tro­bada d’amics, etc. És en aquests espais on es cons­tru­eix el cor d’una comu­ni­tat. Són els ano­me­nats llocs ter­cers; és a dir, els que s’afe­gei­xen a la família i al lloc de tre­ball. En els con­fi­na­ments dels nos­tres dies hem après a valo­rar el que tenim davant del nas, els entorns més imme­di­ats, la comu­ni­tat més essen­cial. Sense menys­te­nir els bene­fi­cis d’inter­net, recu­pe­rar els con­tac­tes reals sem­bla ara una aspi­ració social de gran ambició. Si el 2022 hi ha una mica menys de discòrdia i ens podem apli­car en l’art de la con­versa humana ter­re­nal, serà un bon any. Ai, què dic, ja m’he posat sen­ti­men­tal i... utòpic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia